Forn d'en Segarra
Sant Pere de Vilamajor

    Vallès Oriental
    Veïnat del Sot de l'Om
    Emplaçament
    Al nord de can Segarra, al camí a cal Nen, a la riba dreta del torrent de la Serra de la Dona Morta.
    325 m

    Coordenades:

    41.70399
    2.39633
    449774
    4617087
    Número de fitxa
    08234-302
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XVIII-XX
    Estat de conservació
    Dolent
    En estat ruïnós.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08234A009000020000IG
    Autoria de la fitxa
    Virgínia Cepero González

    Es tracta de les restes d'un forn, parcialment destruït, format per dues plantes circulars excavades al sòl natural, aproximadament de 5 metres d'alçada i uns 4 m de diàmetre. Es troben comunicades entre elles per una obertura quadrangular d'1 m d'alçada per 1 m d'amplada.
    Probablement es tracta de les restes d'un forn de calç.
    La seva datació correspon a un ventall cronològic força ampli, ja que aquest tipus d'estructures s'utilitzaven des d'època moderna, normalment associades a obres de reforma d'alguna masia, fins a meitat de la dècada dels anys 50 del segle XX.

    La seva localització ha estat facilitada per Higini Herrero.

    El forn de calç és una estructura parcialment construïda, que consisteix en una cavitat excavada en part al terreny natural, limitada lateralment per una paret engruixida de pedres, i coberta, per la part superior, amb una cúpula formada per una capa de pedres, llenya i terra. Hi ha dues obertures, una inferior, per tal d'alimentar el foc, i una superior, per tal de que surti el fum i per a dipositar-hi les pedres calcàries amb les que es fa la calç.
    La cocció que permet la transformació de la pedra calcària a la calç viva es produeix a uns 1.000 ºC, i es duu a terme mitjançant feixos de llenya cremats en somort durant deu o dotze dies. La calç viva s'utilitza per a fer morter, que és la barreja de calç, sorra i grava, i es fa servir com a element d'unió del material constructiu; i la calç morta es fa servir principalment per emblanquinar les cases.
    Els forns de calç van ser utilitzats des de l'època moderna fins a meitat de la dècada dels anys 50 del segle XX.