Forn de les Rovires
Pallejà
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Inicialment, els forns de calç es construïen amb la mateixa pedra que es desitjava coure i per això s’aixecava una volta que aguantava el material sota la qual s’amuntegava la llenya. En funció de la capacitat del forn, la llenya podia estar cremant uns vuit dies, durant els quals s’introduïa el material per la boca del forn. Quan es consumia el material, es tancava el tir, s’apagava el foc i, des de la part inferior, es feia caure el material i s’anava buidant. Depenent de la seva producció, els forns podien ser discontinus o efímers, construïts per a obres puntuals, o bé continus o industrials, per a produccions a més gran escala.
Aquest forn va ser localitzat pels Amics del Museu de Pallejà.
Història
Existeix documentació que ja des del s. XVII ens parla de l'existència de forns de guix i calç al municipi. De fet, encara avui se'n conserven, disseminats pel municipi, una vintena, possiblement dats del segle XIX. Llavors, aquesta indústria va prendre una forta embranzida. D'acord amb la documentació de Carles Millàs, el primer forn que es va construir a Pallejà va ser al torrent dels Ases. El van seguir els forns de cal Xic Bonic (1868-73), el de Francisco Bonastre, en funcionament entre 1870 i 1889), el del "Media" (1877-1894), el de cal Duro (1878-1881?) i el de la propietat Ricart, construït per Joan Molins Parera, el 1894.
Segons es diu, les pedres de calç viva (òxid de calci), eren portades directament amb carros des dels forns a Molins de Rei, ja construït el ferrocarril, per transportar-les a Barcelona. Hi treballaven en aquella època una quarantena de carros.
L’any 1821 Josep Juncosa posseïa les pedreres del sector de Montmany de Sobreroca. L’any 1868 Joaquim Molins i Josep Monner tenien arrendades dues peces de terra i roques, una d’elles de la Torroja. L’any 1873 J. Monner, àlies el Xic Bonic, i Jaume Baqué hi van construir un nou forn, el que avui coneixem con el forn de cal Xic Bonic.
La producció de calç es va generalitzar fins al punt que l’any 1883 hi havia diverses companyies d’explotació on treballaven entre 30 i 40 carros diàriament. La més important va ser la de Montmany i Cia.
Aquests forns sumaven una producció de 7.900 tones anuals. La majoria d’aquest material era transportat a Barcelona. La indústria era creixent, fins al punt que, l’any 1912, sembla que es comptava amb un transport anual de 13.200 tones de calç viva.
Entre els anys 1960 i 1965 aquests forns van anar quedant obsolets. A Pallejà, els darrers que van quedar actius, fins l'any 1966, van ser els de Joan Molins Parera. D’aquest sector industrial n’acabaria sorgint l’empresa Ciments Molins.
Bibliografia
- CABANA et alii. (2004) Ciments Molins, 75 anys d’història. Barcelona, pp. 15-17.
- MASSEGUR, Albert (2007). Pallejà. Edicions Cossetània. Valls, p. 68.
- Pal·laliana. Butlletí del Museu Municipal de Pallejà (2017) núm. 18, segona època, Pallejà, desembre de 2017, pp. 10-11.
