Forn de la Vila
Tona

    Osona
    Passeig de la Suïssa
    Emplaçament
    En un marge al costat del torrent de la font de la Suïssa, entre l’antic camp de Futbol i la masia de la Vila. Als peus del turó del Castell de Tona i del Contracastell.
    580

    Coordenades:

    41.857184045444
    2.2234597684415
    435545
    4634211
    Número de fitxa
    08283 - 285
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Ibèric
    Any
    650 / 550 - 50 aC
    Estat de conservació
    Regular
    Jaciment a l’aire lliure parcialment cobert, i protegit de les pluges, tot i l’erosió que presenta en el seu estat general.
    Protecció
    Legal
    EPA
    POUM. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. VI. Catàleg de béns a protegir. El-2/Arq.-02 Forns ibèrics de la Vila. EPA/BCIL A.
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    CC.AA. 2717
    Accés
    Fàcil
    Cultural
    Titularitat
    Pública
    Autoria de la fitxa
    Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)

    Restes d’un forn excavat a les argiles, de planta quadrangular, amb 2,40 metres de llargada, dividit en dos cambres mitjançant una paret. Es conserva una superfície amb graella, amb una vintena de forats de comunicació entre el fogar i la cambra de cocció, amb 0,75 metres de gruix. La volta no s’ha conservat.

    El forn ha estat interpretat com de tipus 4 de Fletcher amb planta rectangular o quadrada amb dos fogars, subtipus B i amb mur central.

    El 1982 l'Ajuntament de Tona instal·là al jaciment una teulada d'uralita damunt de bigues de ferro, estructura que evita en part el seu deteriorament, i anys més tard la Diputació de Barcelona hi instal·la un plafó interpretatiu.

    El forn de la Vila ha estat interpretat com a lloc o centre de producció i explotació ceramista. Per les característiques del forn i el material documentat, es podria tractar d’un centre romà d’època republicana. 

    El conjunt de forns localitzats a Tona, al voltant del Passeig de la Suïssa, i a tocar de la carretera BV 5303 (carrer Seva amb carrer Bonavista), es relacionen amb l’ocupació romana de Tona, concretament amb l’existència de tallers artesans distribuïts al llarg o propers a les vies de comunicació i l’assentament principal, al Camp de les Lloses, centre d’establiment romà.

    ÁLVAREZ, R., DURAN, M., MESTRES, I., PRINCIPAL, J. 2000: “El jaciment del Camp de les Lloses (Tona, Osona ) i el seu taller de metalls”, a: Mata, C. i Pérez Jordà, G. (Eds.), IBERS. Agricultors, artesans i comerciants. Universitat de València, València, 271-281.

    DANÉS TORRAS. J.: (1932) Antiguitats de Tona . Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya vot XLII. pp.325-347.

    LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.

    PADRÓS, Carles. (2011) El territori de la plana ausetana i el seu entorn des de l'ibèric ple a l'alt imperi.

    PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.

    Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya.