Forn de guix del Garet
Collsuspina
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Al camí que va cap a la casa la Guixera del Garet hi ha dues estructures diferents, una que correspon a un antic forn de guix i l'altra que té l'estructura dels forns de teules i maons. Aquestes són les restes d'un antic forn de guix situat al camí d'accés a la masia la Guixera del Garet i al costat de l'antiga zona d'extracció de pedra per guix. Només es poden veure fragments de les parets exteriors del forn que conformen una olla circular d'uns 3m d'alçada i uns 3 m de diàmetre, amb boca que tanca lleugerament per la part superior. Les parets no estan vidriades fet que indica una baixa temperatura de cocció del guix. Es troba ubicat a un marge del camí i tapat per vegetació. Al costat mateix del forn es conserva encara una peça de guix transportada fins al lloc.
La fotografia de la boca del forn és de Francesc Roma i Casanovas: http://excursionismecientific.wordpress.com/category/collsuspina/ La fotografia antiga és del llibre Pladevall (1991).
Història
Desconeixem el període d'utilització d'aquest forn, tot i que probablement coincidís amb la ocupació de la masia propera. Segons Mn. Pladevall (1991), l'explotació de guix al lloc és documentada des de 1770, tot i que apunta que podria ser molt més antiga. Segons explica el masover del Garet, el guix l'extreien d'una zona a sobre de la casa la Guixera, on hi havia hagut feixes, i l'arrencaven a barrinades, fent tremolar els vidres de la casa. Sembla que no fa massa dècades que encara estaven en funcionament. El guix s'utilitzava per a la construcció, possiblement aquest forn estaria molt lligat a les cases que pertanyien al mas Garet, un dels més importants i amb més propietats del terme. Els forns es construïen en un lloc amb pendent, per facilitar la càrrega i la fogaina. Es construïa una estructura amb pedres calcàries no fogueres, La cuita de guix i de calç feta tradicionalment amb el següent procés: s'omplia l'estructura del forn, fent una volta a la part de baix per deixar espai per la fogaina, i a sobre s'anaven disposant les pedres deixant forats o xemeneies entre elles per tal que el foc pogués pujar fàcilment. Al mateix temps s'omplia l'olla amb feixos de llenya i s'encenia el foc, que es deixava encès al menys dos dies i mig. Per la part superior es tapava amb teules o metalls per tal que no es mullés. Quan el guix estava cuit es desenfornava, s'anava trencant amb maça per fer pedres més petites i es seleccionava el que estava més cuit per fer escaiola. Després s'havia de moldre al molí.
Bibliografia
Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Eumo Editorial, Ajuntament dels Hostalets de Balenya.
