Forn de Coure Guix Corbera de Llobregat

Baix Llobregat
Carretera BV 2421
Prop de la carretera a Gelida, entre els nuclis de Can Lluís i els Guixots.

Coordenades:

41.41615
1.90912
408834
4585529
08072-132
Patrimoni immoble
Edifici
Contemporani
XIX
Dolent
Només queden les runes de l'estructura original de maó massís i pedra molera.
Legal
BCIL (14/01/1987)
Sí; IPA 18394
Fàcil
Sense ús
Privada
Ref. cad.: 011A00006
Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro

Restes d'un forn de guix, construït amb pedra tapàs i calç. Únicament conserva els dos fossats circulars, de 2,5-3 m de diàmetre, disposats aprofitant el desnivell del terreny i amb les parets recobertes parcialment de totxo i rubefactades, així com les parets del contorn i de l'annex de molturació. La façana principal presenta sengles obertures a la seva part inferior, amb arc escarser, que donen accés als dos forns.

El pany de paret sobre l'obertura esquerra és derruït, i el pany de paret sobre l'obertura dreta presenta una esquerda important.

Segons el seu aspecte, sembla el més primitiu dels forns que es van construir a Corbera de Llobregat per fer guix, durant les darreres dècades del segle XIX, quan es van explotar els abundosos estrats de sulfat de calç dispersos pel vessant nord de la riera de Rafamans. Una de les activitats econòmiques més importants de Corbera durant el segle XIX va ser el treball als forns i a les pedreres de guix, junt amb la seva venda i transport. Aquesta activitat ja està documentada el 1566 (Antich Serdeu tenia diferents guixeres), el 1573 (Jaume Tomàs era el moliner de guix de Corbera)... El 1846, Marià Guillemí Cañellas, Jaume Baró Romagosa i Jaume Rovira Pañella ja constaven com a fabricants de guix als voltants del carrer de la Riera d'en Roig. L'explotació del guix continuà sent una activitat important durant les primeres dècades del segle XX, i el 1946 encara hi havia set fàbriques que ocupaven un total de 149 persones.

ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya