Forn de calç de l'hort del Crespí
Oristà

    Osona
    Sector sud-oest del terme municipal
    Emplaçament
    A 4200 metres per pista forestal de la carretera B-431, punt quilomètric 63'300

    Coordenades:

    41.91558
    2.04113
    420483
    4640848
    Número de fitxa
    08151 - 178
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Contemporani
    Estat de conservació
    Dolent
    Estructura en estat de ruïna.
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Sí, IPIC. 24.111.126
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 009A00021
    Autoria de la fitxa
    Jordi Compte i Marta Homs

    El forn de l'hort del Crespi es troba situat a120 metres al nord oest de la masia del Crespi al marge d'un camp que havia estat l'antic hort del Crespi. Es tracta d'una estructura cilíndrica emplaçada en la pendent d'un marge, de 3,10 metres de diàmetre interior i una alçada conservada d'uns 3 metres. Presenta un esvoranc a la banda est i a la part superior del s'hi poden observar algunes pedres disposades en filades.

    La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya.

    Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn de calç dins les seves terres. La funció dels forns de calç era coure les pedres calcàries sedimentàries, riques en carbonat de calci, per obtenir calç. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, en un forn de forma rodona a dins la terra o a la roca. Es necessitaven temperatures de 800°C perquè el carbonat càlcic s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. La calç obtinguda tenia moltes aplicacions: servia per emblanquinar, desinfectar, per ensulfatar les plantes contra les plagues i per a la construcció.
    Però per aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. Primer de tot, es necessitava combustible, que s'obtenia desbrossant el bosc. Aquesta llenya s'apilava en feixes anomenades fogots, d'un pes aproximat de 30 quilos. Per fer-nos-en una idea, per a un forn de 800 quintars de pedra (1 quintar = 40 quilos) feien falta uns 2.000 fogots.
    El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra idònia amb pics, malls i parpalines. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del "curull" les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o "boca" per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell.
    Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Un forn de la capacitat abans esmentada trigava de vuit a deu dies i quan els entesos deien que ja era al seu punt sellaven la boca del forn i la part superior o "curull" amb pedres i fang durant quatre o cinc dies més. Passat aquest temps ja era a punt per desenfornar i transportar la calç en carros a la seva destinació per al seu ús.

    MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.
    www.lafura.cat/suplements/arxius/arxius.htm