Forn de calç de cal Dispanya 2
Cervelló

    Baix Llobregat
    Camí de cal Dispanya al coll de l'Ordal
    Emplaçament
    Al costat esquerre del camí anant cap al coll de l'Ordal

    Coordenades:

    41.398455303656
    1.9020188277578
    408216
    4583573
    Número de fitxa
    08068 - 270
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Popular
    Estat de conservació
    Dolent
    Ha caigut la coberta.
    Protecció
    Legal
    BPU
    Xarxa natura 2000
    Natura 2000
    Lloc d’importància comunitària
    Pla Especial i catàleg del patrimoni arquitectònic i ambiental de Cervelló, 2017.
    PEPAAC – ph-109
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08067A002090010000AG
    Autoria de la fitxa
    Josep Maria Solias Arís - Kuanum

    Restes d'un forn tradicional de calç, situats al marge esquerre del camí que mena cap a l'Ordal des de Can Dispanya.

    Les restes mostren una part de les característiques típiques d'aquest tipus de construcció.

    Tot i el seu mal estat de conservació, es pot apreciar la seva robusta estructura cilíndrica.

    Les parets interiors, encara visibles, estan rubefactades per l'acció del foc.

    Aquest forn tenia un accés superior per carregar les pedres calcàries, avui desaparegut, i una porta inferior per descarregar la calç viva i abastir del combustible necessari durant el procés de combustió. 

    A l'interior del forn creixen arbres i a l'entorn, està envoltat de vegetació, la qual, juntament amb l'acció humana, ha contribuït al seu deteriorament.

    Durant segles, la producció de calç ha estat una activitat essencial a Catalunya, utilitzada en la construcció, l'agricultura i altres àmbits industrials. El procés de producció de calç comença amb la calcinació de la pedra calcaria en un forn de calç, un procés que implica la calefacció de la pedra a temperatures molt altes per aconseguir la descomposició del calci.

    Els forns de calç tradicionals solen tenir una estructura cilíndrica o cònica i estan construïts amb pedra o maó. Durant el procés de calcinació, la pedra calcària es col·loca al forn juntament amb combustible com llenya o carbó, i s'aplica calor fins que la pedra es transforma en calç viva. Aquesta calç viva és després extreta del forn i refredada, resultant en un producte utilitzat en una àmplia gamma d'aplicacions.

    A Catalunya, especialment a les zones com l'Ordal i el Massís de Garraf, els forns de calç han estat una presència comuna al llarg dels anys, donant suport a les necessitats locals de materials de construcció i altres usos. Aquests forns no només han tingut un impacte econòmic significatiu, sinó que també han deixat una empremta cultural en la regió, sent reconeguts com a elements distintius del paisatge i la història locals.

    Amb el pas del temps i els avanços tecnològics, molts dels antics forns de calç han caigut en desús o han estat abandonats, però encara es poden trobar vestigis d'aquesta antiga indústria arreu de Catalunya, recordant-nos la importància que va tenir la producció de calç en el passat del país.

    AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.

    DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.

    MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.