Forn de calç actualment enrunat. L'emplaçament dels forns de calç responia a dues necessitats. Per una banda, se situaven propers a la veta de calç per tenir a prop la font de matèria primera. Per l'altra banda, s'intentava aprofitar inclinacions fortes del terreny per facilitar-ne la construcció, sigui excavant totalment l'olla o de forma parcial.
En el cas d'aquests dos forns són parcialment excavats, amb els espadats fets de pedra i argamassa i integrats en uns marges de pedra seca fets per anivellar el terreny. Els forns estan construïts un molt a prop de l'altre però en terrasses de diferents nivells.
El forn de dalt presenta una porta que va ser reforçada amb maons, rajola i ciment en una època recent, en què es dedueix que ja no funcionava el forn. L'interior de la cambra està ple de roques de grans dimensions, possiblement les que formaven la vora.
El forn de baix conserva la porta tal com era en origen. Aquesta, però, es troba mig sepultada per runa i terra que ha caigut tant al seu interior com a l'exterior.
No es pot apreciar l'interior de cap de les dues cambres. El més antic dels dos forns ja no s'utilitzava als anys 30 del segle XX.
