FORATS DE LA TORRE MEDIEVAL D'OBIOLS Avià

Berguedà
Obiols 08610 AVIÀ
Accedint per la colònia La Plana , des de la C-1411, en direcció a Graugés, al nord de l'església.

Coordenades:

42.06192
1.86633
406203
4657273
08011-125
Patrimoni immoble
Jaciment arqueològic
Medieval
VIII
Dolent
Legal
BPU i ZEA. POUM Avià, DOGC 12/07/2011
2950
Fàcil
Sense ús
Privada
Bisbat de Solsona. Palau Episcopal. 25280 SOLSONA
María del Agua Cortés Elía

Al nord de l'església de Sant Vicenç d'Obiols i molt a prop d'aquesta, sobre un turó de pedra calcària, hi ha un conjunt de forats rodons excavats a la roca i disposats en planta circular. Podrien correspondre a una torre de guaita característica de la Marca Hispànica. Els forats servien per encaixar els troncs sobre els que s'alçava la torre. El seu estat és molt precari ja que alguns estan molt desdibuixats. També es conserven restes d'una graonada excavada a la roca per salvar el desnivell natural del terreny i que es troba molt erosionada.

És catalogat a la Carta Arqueològica del Berguedà del Servei d'Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat, nº 1 d'Avià, nº 6393 general, junt amb la necròpolis i l'església.

Obiols fou un dels primers llocs a fortificar en el procés d'expansió per la Marca Hispànica, iniciat pels carolingis. Després de conquerir les places de Cardona, Osona i Casserres, Lluís el Piadós establí un lligam de petites fortaleses de fusta, poc separades les unes de les altres i en llocs elevats, que constituïren un línia de defensa al llarg del Llobregat a principis del segle VIII. El topònim Albiols vol dir lloc elevat, amb bona visibilitat des del que es pot albirar lluny (COROMINES, 1993). Obiols fou un lloc adient per el poblament, on el comte Guifré organitzà una població estable a l'entorn de l'església, fet que testifica la necròpolis. La torre d'Obiols es va construir entre el segle VIII i IX (RIU, 1989), ja que a partir d'inicis del segle X van ser substituïdes per torres de pedra de planta circular o quadrada, més definitives que les primeres de fusta com la d'Obiols. Aquesta torre de vigilància ha deixat la marca de cercles i fileres de forats. Tenen de 4 a 5 m de diàmetre a la base i una altura proporcional de 4 a 5 m. Les parets serien de troncs gruixuts recolzats en forats a la roca de 15 a 18 m de profunditat, amb coberta cònica, de fusta, argila i gleves.

AA.DD. (1976). Els castells catalans. Dalmau Ed.
AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.
COROMINES, J. (1993). Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Curial ed.
RIU, M. (1962). Probables huellas de los primeros castillos de la Cataluña carolingia. A "San Jorge", nº 47, Barcelona. Pàgs. 35-39.
RIU, M. (1989) L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera.