Forats de la Riera (o el Forn de la Reina)
Sant Quintí de Mediona
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Estructura d'època i ús desconeguts. Situada al marge dret de la riera de Sant Quintí, en un espadat (uns 80 m a l'est del pont de Gimberga), consisteix en un conjunt de caselles o cel·les excavades a la roca de travertí, que conformen set fileres sobreposades, amb nou columnes en total. Les cel·les són petits nínxols que mesuren 20 cm d'alçada, 20 cm profunditat i 28 cm de llargada. El conjunt mesura 2 x 1,5 m, i sembla reforçat per morter. Depenent de l'època de l'any, les restes són més o menys tapades per la vegetació. En el moment de fer aquesta fitxa no eren gens visibles.
Història
La primera referència d'aquest jaciment és d'Amador Romaní, el 1913, que l'interpreta (amb reserves) com un possible "colunmbarium" cinerari d'època romana. Pere Giró creu que els forats són massa grans per ser un columbari, i pensa que podria tractar-se del sostre d'una cambra d'un forn ibèric. Una altra possibilitat és que es tracti d'encaixos per a estructures de fusta corresponents a canalitzacions. Particularment pensem que aquesta és la hipòtesi més versemblant, ja que just en aquest sector hi ha la resclosa i derivació del rec de ca l'Oliver, que és canalitzat mitjançant un sifó. Al mateix temps el molí Blanc està situat també prop d'aquest indret. Es tracta, per tant, d'un punt complex pel que fa als sistemes hidràulics. La interpretació del jaciment, per tant, no és definitiva.
Bibliografia
ROMANÍ GUERRA, Amador: "Paleontología de la comarca de Capellades", a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, any XXVII, núm. 271, agost de 1917, pp. 202-203.
ROMANÍ, A.: "Paleontología de l'Alt Penedès", a Penedès, núm. 7, Vilafranca de Penedès, 1921, p. 300.
GIRÓ, Pere: "Notas de arqueología de Cataluña y Baleares. Sant Quintí de Mediona", a Ampurias, XXVI-XXVII, 1964-65, p. 275.
