Font d'en Ramon
Font-rubí

    Alt Penedès
    316

    Coordenades:

    41.42689
    1.65787
    387855
    4587017
    Número de fitxa
    08085-380
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Zona d'interès
    Estat de conservació
    Dolent
    La font està perduda. La vegetació impedeix veure'n l'estat real.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08084A00500032
    Autoria de la fitxa
    Miquel Gea i Bullich

    En la visita efectuada amb motiu de la confecció de Mapa de Patrimoni Cultural de Font-rubí, la font no era visible com a conseqüència de la deixadesa de l'indret i de l'abundant vegetació. No obstant això, reproduïm una descripció efectuada pel Sr. Marc Galimany durant l'any 2005, moment en el que era visible.

    La Font del Ramon és feta amb maó i totxo. El conjunt és encastat al marge de terra que sosté la vinya anomenada del Forner. El galet és un tub de ferro d'uns 10 cm, normalment el tapa un tap de suro, tot i que moltes vegades no raja. Cinc metres més enllà hi havia una altra font
    que omplia també la bassa, ara és gairebé enrunada per la terra i la vegetació. Hi ha, ben a prop, una bassa circular d'uns dos metres de fondària i sembla de construcció moderna, és buida normalment, ja no rega cap hort. De fet tot l'entorn està força deixat, però amb un lleuger rentat de cara es podria recuperar l'entorn, fins hi tot fer-hi un lloc d'esbarjo. L'abandó de l'activitat agrària i l'assecament dels aquifers fan cada cop aquestes fonts més prescindibles, però cal pensar que poden ser punts d'oci o magnífics racons del nostre jardí particular.

    La font del Ramon no té més història que la de la majoria de fonts del municipi. Punt d'aprofitament de l'aquifer, com moltes d'altres està situada prop d'un torrent, en aquest cas el de Cal Cerdà, i l'aigua que en brollava s'aprofitava pel rec hortícola, prèvia acumulació de l'aigua en una bassa. La font era punt de subministrament també de les cases veïnes com en tots els altres assentaments del municipi. Els assentaments i barriades sempre es formaven on fos accessible l'aigua mitjançant pous o fonts. En aquest cas, Cal Fèlix, Cal Manel i Cal Ramon de l'Eduard, Cal Ton de la Rosària i d'altres anaven a buscar l'aigua aquí quan encara no hi havia la xarxa pública en servei. L'origen és molt antic però es desconeix qui la va reformar per última vegada. Sembla que agafa el nom actual del Ramon de Cal Ramon de l'Eduard, el qual treballava els horts pròxims.

    GALIMANY, Marc (2005). "La Font d'en Ramon". Montònec. Revista d'informació local de Font-rubí, núm. 92, desembre 2005. Pàgs. 22-23.