Font d'en Manon
Santa Eugènia de Berga
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
En aquesta font, abans de sortir l'aigua, aquesta es recull en un dipòsit natural de forma rectangular i que s'acaba amb corba. El dipòsit està construït amb totxos sobre la roca natural. Surt a l'exterior per mitjà de 3 brocs. L'alçada de la paret de la font, feta amb totxo, és de 2'05m mentre que l'amplada oscil·la entre 2'35m la part inferior i 90 cm la capçalera. Les voreres del torrent i zona propera la font estan netes de bardisses, però si seguim el curs del torrent el paratge està brut de vegetació. Els arbres dominants són acàcies algun soguer i om.
Reformada al 2000, no obstant caldria condicionar l'entorn. Com molt bé diu una placa l'aigua no està tractada. La font queda just darrera de les cases del carrer Rossinyol, al costat del torrent de Saladeures.
Història
El nom de Manom prové del nom Ramon Molist, un home que va donar a conèixer Santa Eugènia de Berga, que feia pous i el seu fill en Josep va quedar cec d'una barrinada i van deixar l'ofici i es guanyava la vida venent números de la once per la comarca, acompanyat de la seva germana. La font fou feta pel seu pare. Els anys 40 es va fer una altra sortida a la font, amb el que en tenia dues. Va ser refeta per la brigada de l'ajuntament Joan Crous Pladevall i Josep Rovira Ferrer, veïns del poble, al 2000. Si bé ja rajava des del 20 juny no fou inaugurada fins 11 setembre durant les festes del barri de l'Arumí. A l'estiu és un lloc molt agradable per la presència d'ombra i en quedar a tocar del torrent. Aigües avall hi ha una resclosa del molí del gener i si remuntem el torrent trobarem el pont del mas Roure.
Bibliografia
DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. GRUP DE DEFENSA DEL TER. (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Ed. Eumo. Vic: 206.
