Font del Sofre
Vilada

    Berguedà
    Sector oest. La Coromina
    Emplaçament
    Al torrent de la font del Sofre. Sota el camp Gran de la Coromina.

    Coordenades:

    42.13591
    1.91653
    410460
    4665434
    Número de fitxa
    08299 - 133
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Zona d'interès
    Modern
    Segle
    XVIII-XIX
    Estat de conservació
    Regular
    L'entorn dels bancs actualment ha estat força engolit per la vegetació, per bé que una endreça general no seria complicada.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Social
    Titularitat
    Privada
    08300A002000070000SQ
    Autoria de la fitxa
    Martí Picas. INSITU SL

    La font del Sofre queda arraconada en una petita vall que recull les torrenteres del rec de la font de l'Arç i dels petits torrents al voltant del castell de Roset, prenent el nom de rec de la font del Sofre en el seu tram final. L'aigua de la font probablement resulta de l'acumulació en aquest torrent d'altres petits afluents i té un característic regust sulfurós. El brollador és en un petit recinte enjardinat uns pocs metres més avall d'un brollador en desús, just el punt on el rec fa un saltant. En aquest petit espai es va bastir una petita cisterna i s'obrí una petita esplanada amb uns bancs per seure. Per accedir al brollador superior des d'aquest punt hi ha 3 o 4 graons de pedra.
    S'arriba a la font baixant uns graons de pedra ubicats en un corriol més o menys arreglat. El corriol surt al costat del pont del Sofre i s'enfila primer fins al costat del camp gran de la Coromina. El corriol i font només es pot seguir a peu. L'entorn és molt agraït.

    Per bé que el coneixement i recurs d'aquesta aigua segur que prové d'antic, als segles XVIII i XIX ja era coneguda la contrada de Vilada per les característiques sulfuroses i medicinals de les seves aigües, de les que ben segur, la font del Sofre n'era una de les principals. A principis de segle XX una coneguda fonda del poble, "La Suïssa Catalana" es fa destacar a la seva publicitat el fet que el poble està dotat "de numerosas Fuentes de aguas potables y dos de aguas sulfurosas, muy recomendadas por varias eminencias médicas." A tots els clients se'ls ofereix la possibilitatde llogar "carruajes combinados con todos los trenes, excepto el último y otros especiales para las Fuentes sulfurosas, a petición de los señores veraneantes."
    A mitjans del s. XVIII, Pascual Madoz, per citar-ne algun dels més destacats, ja havia referenciat les propietats sulfuroses de les aigües de Vilada. És una de les fonts més singulars del conjunt de fonts citades d'antic al terme municipal.

    COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003
    MADOZ P., Diccionario geográfco-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Vol XVI. Madrid. 1850.
    TORRES, C.A.(1905) . "Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà", Barcelona.