Font del rector
Olivella
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
La font del Rector està situada a l'esquerra del fondo de la masia del Rector (fondo antigament conegut com a coma de Sant Pere). Actualment l'aigua de la font és canalitzada, el punt on raja ha estat protegit amb parets de pedra seca amb banquetes, també de pedra, per seure. Es delimita així un àrea de planta triangular on s'ubiquen els safareigs, una estructura rectangular de 6,70 m x 2,50 m aprox. dividida en dos piques on arriba l'aigua de la font. Part del pedrís superior de l'estructura està fet amb lloses de pedra inclinades per rentar la roba. La resta es delimita amb maons. Avui dia és utilitzat com un punt de seguiment de la fauna. A uns metres de distància pel corriol en direcció sud-est des del safareig, hi ha una peça que sembla una base de molí de pedra, la part passiva, d'1,20 m de diàmetre, a on recolza una pica rectangular de pedra (100 cm x 43 cm)encaixada a una pedra. Les peces semblem disposades per fer la funció de cocó i d'abeurador respectivament.
Al bancal inferior de la ubicació de la font, destaca un marge de pedra pel qual s'hi baixa per unes escales volades encastades. Mitjançant un tub l'aigua es portada a aquest nivell inferior on s'omple una petita pica (54 cm x 40 cm) que a la vegada omple un abeurador fet d'obra moderna de quasi 7 metres de llargada per 40 cm.
L'espai ha estat posat en valor amb senyalització informativa pel projecte de l'itinerari del Camí del Castell Vell d'Olivella.
Història
Aquesta font, documentada l'any 1681 com a font del Castell Vell, proveïa d'aigua la propera masia del Rector i les feixes d'hort que hi ha sota mateix de la font. Els safareigs es van recuperar l'any 1860. A l'estiu i en època de sequera, els vilatans no podien accedir als pous, ja que els propietaris racionalitzaven l'ús i només oferien aigua per beure. Quan calia rentar la roba, feien torns per anar als safareigs de la font del Rector i es repartien la tasca de transportar la roba bruta, el cubell, el sabó i la monyeca de cendra i la deixaven en estuba. La cendra emblanquia la roba i la desinfectava. Després la rentaven amb pastilles de sabó fetes a casa, amb sosa i greixos animals. Un cop neta, s'estenia sobre la vegetació. Aquesta activitat s'aprofitava per controlar els safareigs i per dur-hi els ramats a pasturar
Bibliografia
AJUNTAMENT D'OLIVELLA. "Xarxa Camins d'Olivella. Camí del Castell Vell". (Fulletó). Ajuntament d'Olivella i Diputació de Barcelona.
CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs.
CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs.