Font del Manar
Subirats
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Font feta amb blocs irregulars de pedra lligats amb ciment. S'observen dues basses o dipòsits amb aigua; la bassa on raja l'aigua des del broc és de forma quadrada , rematada per un marc de ciment. Sobre el broc hi ha una cavitat a la paret, com un negatiu. Al costat d'aquesta basa hi ha l'altra, de forma semicircular, rematada amb maons plans inclinats, a mode de safareig
Segons Manuel Córdoba, l'aigua d'aquesta font prové de la penya que hi ha més amunt, des d'on es canalitza fins al lloc on s'ubica la font. El raig de la font és uniforme.
També és coneguda amb els noms de la Font del Manart, la Font de les Flandes o la Font de Can Vidal.
Tal i com indica un cartell a la paret de la font, l'aigua no és potable.
El topònim de la font ha anat evolucionant per transmissió oral i, mentre uns parlen de "manar", d'altres es refereixen a "manart". Probablement en els orígens s'utilitzava "manar" per referir-se aquesta font, que segons els veïns dels Casots, no s'ha tallat mai, de forma que es refereixen a "la font que no ha deixat mai de manar"
Història
A causa de la gran formació de tosca, una pedra caliça que es forma per la successiva sedimentació de la calç, cap a l'any 1973, la font es va modificar, posant-hi un sifó.
Fins no fa gaire encara era freqüent veure-hi pasturar alguns ramats, que bevien de l'aigua de la font, però des de l'any 1982, es va prohibir l'afluència de bestiar a l'indret, per motius d'higiene.
Bibliografia
CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): "Les fonts del Penedès i els seus voltants" (2a part). Edita: Edimestres, S.L.
HUERTA MARTÍN, Carme (1985): "Les fonts de Subirats". Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 30-31.
LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): "Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès". Ed. Ajuntament de Subirats, p. 179.
