La font està situada al costat de la carretera, urbanitzada amb dues files de plàtans hispànica. Al fons es troba el broc, en una zona coberta d'heures. La font està en desús des de la dècada de 1960. En el costat nord, hi ha un petit cos d'edifici que conté el pou, construït a finals de la dècada de 1960.
La zona del Llangardaix era de conreu de vinya a la segona meitat del segle XVIII, fins a mitjans del segle XIX. En aquest lloc hi havia dues fonts: la de Dalt i la de Baix. Ambdues en desús des de fa dècades.
La font del Llangardaix de Baix sembla datar-se a la dècada de 1920. El ple de 9 de març de 1921. El 28 de març del mateix any, es va aprovar el trasllat de la font, donat que Marsal havia consentit en l'esmentada cessió. L'abril de 1923, es va pactar la realització de certes obres per a deixar-la en bon estat a l'arribada de la temporada estival. El 1933 es van acordar certes reformes a la font, com la de rebaixar el pedrissos. També en aquell any es van realitzar anàlisis de potabilitat degut a algun problema. Encara a la dècada de 1940 són habituals les ordres relacionades amb actuacions per al correcte manteniment de la font.
Sempre ha estat un lloc de reunió social tot i que va anar patint un progressiu desús a conseqüència de la manca d'aigua. Posteriorment s'hi va fer un pou, en un punt proper a la carretera, que recollia aigua que canalitzada era portada a la Bassa de Capellades. Els darrers anys, s'ha intentat potenciar aquest espai per celebracions vilatanes, per exemple s'hi van dur a terme els actes oficials de l'11 de setembre, almenys en un parell d'ocasions.
