Font del Cussonell
Caldes de Montbui
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Font situada a un dels extrems del Camp Gran, al peu del turó del Prat de Dalt, molt propera del Torrent del Cussonell, que encara actualment fa de línia divisòria entre els municipis de Caldes de Montbui i Sant Feliu de Codines. L'aigua d'aquesta font neix d'una veta d'aigua sota terra, que es troba canalitzada 20 metres més amunt, lloc on es trobava l'antiga font i que es va anar fent malbé per la manca de manteniment. L'aigua de la font actual, raja constant, per un broc de plàstic col·locat dins del mateix muret de formigó i pedra, que va a buscar el naixement de la veta d'aigua. Per sota del broc, l'aigua va rajant, passant entre el marge i un muret de pedra construït als anys 70 per retenir la terra del marge, aprofitant el pendent fins que es perd en direcció al torrent del Cussonell. Aquesta font està envoltada d'avellaners.
Durant el treball de camp, el Sr. Oller ens acompanya fins a la font, on es poden observar una mica més amunt de l'actual font, les restes de l'antiga construïda segurament a finals del segle XIX.
Història
Moreu-Rey (1962), parla de la font de Cossanell o del Cossanell, situada prop del torrent del Cossanell, que serveix de fita dels torrents de Sant Feliu i del Caldes. Aquest nom el troba ja documentat l'any 1443, fent referència també al torrent que porta el mateix nom i que neix molt aprop: "aragay qui ix de fonte de Cossanell".
Moreu-Rey (1962) també senyala que ja entrat el segle XX aquest topònim es troba escrit amb la lletra "u" i no amb "o".
El Torrent de Cossanell o del Cossanell, es troba citat en el document apòcrif de la consagració de Sant Feliu (datat de 1193, probablement no anterior al 1450).
Moreu-Rey també senyala que aquest torrent fa de límit als torrents de Sant Feliu i de Caldes, i és afluent, a l'esquerra de la Riera oTorrent de Sant Feliu.
El Sr. Oller, propietari de les terres explica de l'antiga font, de la qual encara es poden observar les restes, que aquesta va ser pagada per un tal "Usart" o "Usard". Segons ens narra durant el treball de camp, "durant l'època de més esplendor dels balnearis, venia per Caldes, gent amb molts diners. Una d'aquestes persones, el Sr. "Usart" o "Usard" s'enamorà de l'indret, i va pagar les obres d'acondicionament de la font, que constava d'una placa amb el nom de la font, amb una petita teuladeta, on per sota hi havia el broc, un pedrís amb el seient fet de rajol porós vermell, ubicat a la banda dreta per permetre seure a la gent, i una canal feta de totxos per desaiguar l'aigua sobrant torrent avall. La font quedava arrecerada ja que tota ella estava envoltada per uns murs construits de pedra seca (per una banda) que retenient el marge de terra, i per l'altre lligats amb argamassa, amb uns pilars i una petita pèrgola per on la vegetació protegia els visitants de les fortes calors.
Bibliografia
MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona, pàg. 86. Editorial Teide. Barcelona.
