Despoblat del Prat de Dalt
Caldes de Montbui
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Restes d'estructures formant un gran recinte rectangular, de 15 metres per 19,40 m de costats. Actualment, tot i que el bosc de pi és relativament jove degut a un incendi que va patir part del turó fa uns anys, el sotabosc ha recobert gairebé la totalitat de les estructures; malgrat tot per la banda nord, es poden identificar alguns dels murs externs així com les divisions dels espais interiors. Els murs interns de compartimentació són més estrets, d'uns 60 centímetres, mentre que els exteriors amiden 1 m X 0.80 m d'amplada. Els paraments són de pedres grans (26 cm X 10 cm), tot just trencades i sense cap retoc. Estan disposades en filades irregulars i lligades amb una mica de calç i argila. Aquest recinte, tant per la seva situació dominant com per les característiques constructives, es destaca clarament de la resta de murs que s'estenen al llarg del pendent del turó.
Manquen els elements constructius de la coberta així com gran part del volum suposat dels murs. Aquest fet fa pensar en la possibilitat que els murs fossin obrats, des de la meitat fins a la coberta amb tovots d'argila i pedres. La coberta podria haver estat construïda amb branques i capes d'argila.
Les restes d'aquesta edificació ocupen la major part del cim del turó del Prat de Dalt, on 75 metres més avall (en línia recta), també hi ha les restes de l'ermita romànica dedicada a Sant Tomàs Becket.
Història
El topònim del Prat de Dalt s'identifica des del segle XIV amb el de Prat de Sant Tomàs. Ja a l'any 1319 es fa esment del Mas Prat de Sant Tomàs, i es podria afirmar que aquesta cita fa referència a un hàbitat proper a l'ermita de Sant Tomàs, de la qual ha hi ha notícies al final del segle XII.
Per un abandonament primerenc, del qual no s'en tenen més notícies, el topònim del Prat de Dalt ha passat a identificar l'actual masia situada al peu del turó del Prat de Dalt, prop de la carretera de Caldes a Sant Feliu de Codines.
Segons el Sr. Oller, propietari de les terres, fa potser 50 anys, que en aquest turó, el llavors secretari de l'ajuntament de Sant Feliu de Codines, aficionat a l'arqueologia, realitzà una prospecció del lloc, i trobant fragments ceràmics que farien pensar que aquestes restes estarien associades a la mateixa època constructiva de l'ermita de Sant Tomàs, i per tant, podrien oscil·lar entre els segles IX i X.
Bibliografia
A.D. (1991). El Vallès Occidental. El Vallès Oriental. Catalunya Romànica. Vol. XVIII. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.
MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona.
XALABARDER, A. (1935). Caldes antic i modern: apunts per a la història de la vila de Caldes de Montbui. Centre Excursionista Calderí. Caldes de Montbui.
