Font del Cuscó
Sant Cugat Sesgarrigues
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Es tracta d'una estructura que ocupa totalment una franja de cim de la serra, de N a S, de forma rectangular amb les cantonades meridionals arrodonides. Tres dels cantons estan formats per un amuntegament continu de pedres calcàries autòctones, mai escairades i de mides variables (15 a 30 cm). Aquest amuntegament, d'uns 3 m. d'amplada per 0,5 m d'alçada mitja, sembla no haver tingut mai un aparell col·locat acuradament, segons les dimensions i morfologia dels materials que el constitueixen. Originàriament serien ja acumulacions irregulars de pedres. El perímetre total és d'uns 290 m i abraça una superfície de més d'una hectàrea, amb tres bandes de murs i la septentrional perfectament delimitada per una penya de 5/6 m de desnivell. Per la part meridional travessa el recinte l'antiga carrerada reial de la Cerdanya.
Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. Sant Pere Molanta 419-7-8 (279-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. Segona edició: maig 1999
Història
La primera notícia d'unes restes són de Martí Grivé l'any 1934. Identificà tres "parets" que segons ell delimitarien el perímetre d'una assentament ibèric murallat. S'aplegaren poques restes materials. Van atribuir el conjunt ibèric a un moment posterior al segle III a.C. L'any 1957 es va fer una excavació a l'angle SE per examinar la fonamentació. Es constatà que es feu la construcció directament sobre els substrat rocós, sense fonaments, aixecant el mur de pedra seca de 2,20 m. d'alçada. Les restes materials (ceràmiques ibèriques i alguna de romana es localitzaren fora del recinte, sobretot en la zona nordest les ibèriques i a l'oest les romanes. Masachs i Sadurní, col·laboradors de P. Giró aixecaren un plànol i feren fotografies (no localitzades actualment). L'any 1963 tornaren a fer prospeccions dalt la serra on recolliren un molí rodatori de pedra calcària. Ja a principis dels 80 es publicà un article (M. Miret i J. Miret, 1981) que trencà amb les teories d'en Giró i Grivé, negant la pertanyença dels murs a una fortificació ibèrica. Fruit de diverses prospeccions i del sondeig es constata mitjançant els materials apareguts, una cronologia del segle II a.C. per un assentament inicial, època d'arribada de la dominació romana. Queda demostrada l'existència d'un assentament romà en contacte amb els íbers de la zona, documentat per l'existència de gran quantitat d'àmfora ibèrica (superior a qualsevol tipus de ceràmica) fruit de les relacions comercials. Pel que fa al recinte dels murs de pedra seca, que és el que hem pogut descriure, no es pot associar amb una fortificació prerromana. L'associació entre el recinte i l'assentament romà és purament casual, només d'ubicació. La hipòtesi de (M. Miret i J. Miret, 1981) assenyala una cronologia inicial pel clos en l'epoca medieval, en relació a la Carrerada Reial de la Cerdanya. S'identifica com una pleta per al bestiar situada al mig d'un camí ramader, per poder aplegar-hi el ramat tot fent camí. Alguns materials de les prospeccions i excavacions es troben a la secció d'arqueologia del Museu de Vilafranca- Museu del Vi.
Bibliografia
GRIVÉ, M: Els íbers del Penedès. Butlletí del Centre Excursionista Vilafranquí nº 34. Vilafranca del Penedès 1934. FERRER, A. i P. GIRÓ: La colección prehistórica del Museo de Vilafranca. Ampurias, vol. V. 1943. RAURET, A.Mª: El proceso de la primitiva población del Panadés. Universitat de Barcelona, Memoria presentada para la obtención del grado de Licenciado, Barcelona 1967. ESTRADA, J. Vias y poblamiento romanos en el territorio del área Metropolitana de Barcelona. Comisión de Urbanismo B65, Barcelona1969. MIRET, M. i MIRET, J: Un assentament d'època romana a la Serra de la Font del Cuscó (Avinyonet del Penedès). Tancats medievals per a bestiar. Garraf. Miscel·lània Penedesenca nº 4, Vilanova i la Geltrú 1981.
