Font del Bullidor
Sant Martí d'Albars

    Osona
    Sector sud-oest del terme municipal
    Emplaçament
    A 1600 metres per pista forestal a ponent de la carretera BV-4342, punt quilomètric 6'500

    Coordenades:

    42.02405
    2.04624
    421041
    4652886
    Número de fitxa
    08225 - 51
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Contemporani
    Estat de conservació
    Bo
    La font es troba en bon estat ja que segueix essent utilitzada pels veïns de la zona.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 003A00038
    Autoria de la fitxa
    Jordi Compte i Marta Homs

    La font del Bullidor, també coneguda com a font de la Coromina, està situada a l'extrem sud-oest del terme municipal, a uns 50 metres de la masia de Marcusses, en terme municipal de Lluçà.
    S'accedeix a la font a través de la pista forestal que passa per la masia de la Coromina i segueix en direcció oest travessant la riera Lluçanès. Un cop travessada la riera s'arriba a una zona de plans amb pins, al fons de la qual s'obre un camp resseguit per un rec i per pollancres. A l'extrem nord-oest del camp s'hi troba la font, a tocar del rec.
    La font està formada per dos brolladors metàl·lics que sobresurten d'un mur situat en un espai enclotat. El mur, que amaga el dipòsit, és de maó arrebossat i presenta diverses pedres treballades delimitant-lo per dalt i formant uns graons que baixen fins als brolladors. A pocs metres de la font hi passa el rec de Marcusses.

    Segons l'anàlisi realitzada pel Grup de Defensa del Ter l'hivern de l'any 2002 la font del Bullidor presentava un índex de nitrats de 1'50 mg/l, per la qual cosa es podia considerar com una font potable amb una bona qualitat d'aigua. Actualment, l'ajuntament de Sant Martí d'Albars realitza anàlisis periòdiques per garantir-ne la potabilitat.

    La font del Bullidor o font de la Coromina antigament era utilitzada pels veïns de la masia de la Coromina i és una de les poques de Sant Martí d'Albars que encara és utilitzada pels veïns de la zona, tot i que deixa de rajar en períodes de secada.

    Grup de Defensa del Ter, Analítica de les Fonts d'Osona, Febrer/Abril de 2002