Font de Santa Margarida
Navarcles
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Font situada enmig del Regadiu Vell, en un camí entre els horts. En un mur de contenció de pedra hi ha encastats tres tubs de ferro d'on brolla l'aigua, que cau sobre una pica de pedra situada al nivell del terra. Diferents sobreeixidors canalitzen l'aigua cap als recs dels horts.
Inscripció sobre una pedra: "vull 79e 1680 lo lloch de Navarcles a feta adobà la font de Santa Margarida". Inscripció en una altra pedra: 1706. Inscripció en una altra pedra: "Any 1818".
L'aigua és la que brolla de manera natural del terreny. No és aigua potabilitzada com la resta de fonts de Navarcles.
Història
La font rep el nom per la proximitat amb la capella de Sant Bartomeu, on hi havia un altar i una imatge dedicats a santa Margarida que tenien molta devoció. És una font molt antiga, ja documentada al capbreu de Navarcles de 1338, quan es descriu les propietats de Pere de Cura. La font es devia refer diverses vegades, i en una d'elles es deixà la següent inscripció gravada: "Avui 7 9bre 1680 lo lloch de Navarcles a feta adobà la font de Santa Margarida". L'aigua d'aquesta font s'utilitzava per regar els horts del Regadiu Vell o de Santa Margarida almenys des del segle XIV.
Bibliografia
FERRER, Llorenç (1997). La capella i el bari de Sant Bartomeu. Quaderns de Navarcles, 3. Ajuntament de Navarcles. P. 12.
FERRER, Llorenç (1999). Tenir aigua. 100 anys de la primera portada d'aigües a Navarcles (1899-1999). Quaderns de Navarcles, 5. Ajuntament de Navarcles, pp. 4-6
SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Imp. Dr. Vives, Manresa. P. 124.
