Font de l'Hortet

Casserres

És la font canalitzada més antiga del poble. L'aigua s'agafa de la mina del Titó. Segons ens conta Ramon Bernadas per dur l'aigua fins al seu emplaçament actual es va anar retallant la roca amb una escoda per tal de construir una canal que travessava tot el carrer Escodines fins damunt de l'actual plaça on sota el pàrquing hi ha encara la galeria amb el dipòsit. Aquesta galeria està tapada per un carreu de pedra ubicat al mur interior de la placeta de la Font de l'Hortet. Es va inaugurar el 15 de maig de l'any 1904, amb Ramon Teixidor Sallés com alcalde del municipi. Segons ens relata Ramon Bernadas, l'emplaçament de la font en aquest indret té per origen una picabaralla entre el ferrer de les olles i el de Cal Colomer que tant un com l'altre volien que la font es construís davant de casa seva, ja que les cases no tenien aigua corrent. No arribant a una entesa i cansat de tanta baralla un tercer va decidir que la font s'aixecaria a mig camí del domicili dels dos interessats. L'aigua d'aquesta font també ha estat objecte de discussió entre els veïns del poble durant les èpoques de sequera, ja que l'agutzil tenia ordre d'obrir la font durant unes hores determinades del dia per tal que els casserrencs poguessin omplir gerres i càntirs. Un cop transcorregut el temps l'agutzil tancava la font fins l'endemà i això provocava baralles entre els veïns ja que la quantitat d'aigua per casa no estava regulada i molts es quedaven sense poder omplir els càntirs d'aquest element imprescindible. Extret de primer foli mecanografiat de l'Ajuntament de Casserres on s'esmenten els noms i cognoms dels Alcaldes del municipi de 1900 fins el 1960 i les obres realitzades durant els seus mandats, consta el dia 15 de maig de l'any 1904 la inauguració de la font pública de l'Hortet, coneguda amb el nom de Font de Sant Isidre. D'ella diuen que neix a uns 200 metres d'aquesta població en l' indret conegut amb el nom de Pou del Tito. Que l'aigua transcorre per una canonada de plom i que les obres anaren a compte de l'Ajuntament i dels veïns del poble precisant que els homes van contribuir a la seva construcció amb mitja dotzena de jornals sense cobrar.