Font de la Roca
Sobremunt
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
La font de la Roca està situada pocs metres al sud-oest de la Roca, en un punt enclotat a tocar del nucli de Sobremunt.
S'accedeix a la font a través d'unes escales que s'inicien just davant la casa de la Roca i davallen uns metres fins la font, situada en una zona enclotada on neix el rec del gorg dels Cans.
La font està formada per un mur de maçoneria de pedra adossat a un cingle rocós, a la part inferior del qual es troba una aixeta metàl·lica i una petita obertura tancada amb porta metàl·lica a la dreta. Sobre l'aixeta hi ha una placa ceràmica amb la inscripció "font de la Roca". L'espai que envolta la font es troba enjardinat, amb diversos murs de maçoneria de pedra delimitant l'espai.
A pocs metres de la font creua un rec, que es travessa per un petit pont, i just a l'altre costat hi ha un safareig rectangular, delimitat amb barana de ferro. El safareig conté batents bastits amb blocs de pedra treballada a l'extrem oest i s'omple amb l'aigua que raja per un brollador cobert de molsa a l'extrem est.
Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 1998, 1999, 2002, 2004, 2005, 2006 i 2007 la font de la Roca presentava un índex de nitrats de 37'10, 16'40, 41'40, 51'10, 49'60, 46'70 i 61'10 mg/l respectivament, superant en alguns moments el límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut, pel que s'ha de considerar actualment com a no potable, tot i que intermitentment pugui ser potable.
Història
És la font del poble i, per tant, la més freqüentada anys enrera. Quan venia un estiu de secada els veïns hi feien cua per omplir garrafes i galledes. L'agutzil s'encarregava d'obrir i tancar-ne el pas quan al dipòsit li convenia. Durant molts anys al safareig s'hi anà a rentar la roba però també s'havia fet servir per refrescar-s'hi quan s'havia begut massa per la festa Major. Es comenta que no fa massa anys, durant una nit de forta tormenta, va ser tanta la quantitat d'aigua que hi baixà i de terra remoguda que, a partir de llavors mai més ha sortit bona.
Bibliografia
AADD (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Eumo Editorial.
Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, gener 2006.
Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, 2007.
