Font de la Casanova
Olost
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
La font de la Casanova està situada uns 200 metres al sud de la masia que li dóna nom, la Casanova del Coll del Ram, en un marge sota la pista forestal que comunica la part alta del nucli urbà d'Olost amb la zona de Rexach.
S'accedeix a la font des de la pista forestal esmentada, que s'ha de seguir uns centenars de metres des del carrer de Sant Adjutori. Seguint la pista es troba a mà esquerra un petit bosquet al marge del camí, sota del qual hi ha la font.
La font està formada per una estructura de maçoneria de pedra que forma un espai enfonsat al que s'accedeix a través d'unes escales descendents. El mur posterior de l'estructura es troba força recobert de molsa i conté una aixeta metàl·lica a la part inferior central i un tub metàl·lic a l'extrem superior esquerre que actua com a sobreeixidor del dipòsit. L'espai que envolta la font es troba ben condicionat, amb un carreu treballat on indica la data de l'últim arranjament (FEM POBLE 1982), un cartell a la part superior que indica l'emplaçament de la font i una tanca de boixos que separa l'espai de la font del camp proper.
Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 2000, 2004 i 2006, la font de la Casanova presentava un índex de nitrats de 47'30, 182'20 i 96'0 mg/l respectivament superant el límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut, pel que s'ha de considerar com a no potable.
Història
L'any 1982 el grup olostenc Fem Poble va recuperar l'entorn de la font de la Casanova. Van habilitar-ne els seu accés construint unes escalinates i van posar-hi una aixeta per tal de no malgastar l'aigua i regular-ne el volum pensant en èpoques de sequera. Durant els anys 80 del segle Xx, el grup Fem Poble organitzava cada any "La Gran Fontada" a la font. Era una trobada popular que es celebrava a principis del mes de juny que durava tot el dia. Al matí es feia la curs a de fons que començava a la Plaça Major i s'arribava a les roques de la Font de la Casanova. Al migdia es feia un concurs d'amanides i a la tarda audició i ballada de sardanes.
Bibliografia
AADD (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Eumo Editorial.
ARBOIX, Neus (2007). Les fonts d'Olost: anàlisi de l'evolució en la concentració de nitrats (inèdit).
Cartell informatiu de la font de la Casanova. GREO, Ajuntament d'Olost. 2003.
Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, gener 2006.
