Font de Can Bofí
Matadepera
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
La font del Bofí està ubicada a mà esquerra dels Plans del Bofí, darrera l’era de la casa, en direcció a la Canal del Bosc. Està envoltada per farigoles que creixen damunt d’una solera de pedra i de brolla de romaní amb estepa al seu voltant. Al davant mateix hi ha una jove alzina. L’estructura està excavada aprofitant el marge, dins la mateixa roca.
Es de planta quadrangular. El seu interior mesura 1’60 m d’amplada per 3 m de fondària. L’alçada des de la roca fins a la coberta és de 2’40 m. La coberta està protegida per una volta de pedra disposada a plec de sardinell de la qual es conserva perfectament l’arrebossat de morter de calç de l’interior i les empremtes deixades per l’encanyissat.
La façana, orientada al sud-est, està en bon estat de conservació. Mesura 2’40 m d’amplada total. Per accedir a la boca hi ha un parell de graons, amb un pedrís a banda i banda de la boca (de 0’35 m de costat) que permetia posar-hi la galleda o el càntir. Una llosa de pedra col·locada verticalment i segellada amb morter de calç deixa una obertura practicable de 0’77 m per 0’75 m de costat. En el brancal esquerra es conserva una frontissa de ferro que correspon a la portella que s’ha localitzat entravessada tapant la boca.
L’interior excavat a la roca, conserva en gran part l’arrebossat de morter de calç de les parets. La deu d’aigua travessa la roca per porositat i s’escola dins de la cavitat. S’hi observen alguns còdols, ampolles de vidre i mol·luscs morts.
Una vella portella feta amb xapa reaprofitada d’un bidó de ferro, i un llistó de fusta, està entravessada a la boca per evitar que cap bèstia caigui al seu interior. Sembla correspondre a la portella arrancada del brancal.
La seva preservació depèn en part de l’esporgada de vegetació del seu voltant. Les soques del romaní acostumen a malmetre seriosament aquest tipus de construccions.
Història
La font del Bofí està indubtablement relacionada amb el mas Bofí, del qual les primeres referències documentals ja ens el situen al segle XI.
Segons Ballbé (1985), “L’abat de Sant Llorenç de Munt, amb els seus monjos dóna a Berenguer tres mujades de vinya perquè les planti, en terme de Terrassa, al lloc dit Matadepera, en el Castenyet o en la Bruguera. Termaneja a llevant amb la terra planta per Bofill d’Antiga, a migdia amb el camí que va a Marcianus, a ponent amb l’arena i a tramuntana amb les terres plantades per Guifré Argemir”.
L’any 1327, el mateix mas s’esmenta com a Sa Busqueta “a tramuntana amb tinença del mas Bufí...”.
Ferrando (1987), esmenta que l’any 1329 es documenta una carta en què “Nicolau Boffy i Berenguera, la seva muller, de la parròquia de Sant Llorenç de Valle, es fan homes propis, solius i aforacats del sr. Guillem de Sant Martí, abat de Sant Lorenç, per raó del mas Boffy, que hi ha en dita parròquia. Amb homenatge i jurament (...)”.
Bibliografia
AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.
FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.
