Font de Bernades
Casserres

    Berguedà
    Mas Bernades, 100 metres al nord
    Emplaçament
    Des de la carretera de Graugés
    580

    Coordenades:

    42.04476
    1.83634
    403695
    4655401
    Número de fitxa
    08049 - 224
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Zona d'interès
    Estat de conservació
    Regular
    L'aigua no és potable.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08048A00300001
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    Font situada a prop d'un camí que porta als camps del darrera de la masia de Can Bernades, al costat d'un om, que li fa ombra. Es troba per sota el nivell del sòl i s'hi accedeix baixant cinc esglaons de pedra. Tota la font està feta amb carreus de pedra ben escairats finalitzant amb una renglera de carreus lleugerament motllurats. El raig d'aigua surt de la part frontal, a través d'un broc de ferro que sobresurt tres centímetres de la paret. A mà esquerra, una mica més amunt hi ha un segon broc fet amb un tub de ferro en forma de L més gran però que està inutilitzat. La part més baixa de les parets estan recobertes per molses.

    Actualment l'aigua no és potable degut a la proximitat de les corts de les vaques.

    Les fonts naturals són desguassos dels aqüífers. Aquestes reserves naturals d'aigua acostumen a trobar-se en una capa impermeable que no deixa passar l'aigua cap avall, però quan aquesta capa arriba a l'exterior, l'aigua troba una sortida i brolla com una font. Algunes fonts de Casserres tenen el seu origen en les rieres, però d'altres coincideixen amb fractures de les roques que faciliten el pas de l'aigua pel seu interior.
    Per a molta gent i fins fa pocs anys, l'única manera d'obtenir aigua potable era agafar-la directament d'una font que en estat natural, no sempre surt formant un raig, sinó que acostuma a sortir arran de terra, de forma difusa i formant un fangar, de manera que és fa difícil recollir-hi aigua. Per aquest fet, des de temps antics trobem aquetes surgències modificades per la mà de l'home, amb construccions de pedra, rajola, etc., que recullen l'aigua i la fan sortir per brocs o aixetes que permeten beure i omplir-ne càntirs.
    En els paratges on l'aigua és molt escassa, es recollia el degoteig de l'aigua en un dipòsit que es buidava per una aixeta. Si ningú agafava aigua, el dipòsit s'anava omplint, com una petita reserva.