Fons paleontològic de Cervelló al Museu Geològic del Seminari de Barcelona
Cervelló
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Col·lecció de fòssils provinents de Cervelló, especialment del Camí del Remei i de la Torre Vileta.
Es tracta d'exemplars corresponents al període Silurià:
- Graptòlits (1135) Monograptus nilsoni: Camí del Remei
- Graptolites (1134) Monograptus: Camí del Remei
- Hemichordata: Graptolithina (5803). Graptòlits Monograptus: Torre Vileta
Història
Fòssils recollits per particulars i dipositats dins de les col·leccions del Museu. Corresponen sobretot a graptòlits.
Els graptòlits van ser organismes colonials que van desenvolupar un esquelet proteic (rabdosoma). Aquest podia tenir una o diverses branques (estipes), depenent de l'hàbit de vida de l'espècie en qüestió.
Als turons situats entre les poblacions de Cervelló i Sant Vicenç dels Horts afloren roques paleozoiques compreses en la serralada Litoral, branca exterior de la Serralada Costanera catalana.
Aquesta àrea, malgrat que geogràficament se situa a peus del massís de Garraf, geològicament és la continuació de la serra de Collserola.
Aquests turons, formats per materials silurodevonians (d'uns 400 Ma), tenen una història geològica complexa: estan afectats per l'orogènia Herciniana, han sofert processos erosius i de fracturació producte del cicle alpí i posteriors.
El relleu suau dels seus pendents i la seva configuració geològica són testimoni de la seva llarga història. Coronant tots aquests turons, tant en direcció nord com oest, les cingleres dels massissos de l'Ordal i de Garraf marquen l'inici del cicle geològic alpí.
Les roques triàsiques de color rogenc dels cims de les poblacions properes de Vallirana i Pallejà es disposen discordants sobre el sòcol paleozoic.
La seqüència de Cervelló presenta una gran homogeneïtat litològica, amb abundància de pissarres argiloses i quarsites, que són l'expressió d'uns processos de sedimentació oceànica molt prolongats en el temps.
Tanmateix, aquestes pissarres presenten alguns trets principalment mineralògics i texturals (nòduls de pirita-marcassita, que enregistren crisis d'oxigen, i nòduls de ferro, propis d'ambients oxidants) que indiquen oscil·lacions de les condicions paleoambientals.
Des del punt de vista sedimentològic i paleoambiental, la seqüència de Cervelló enregistra les diferents oscil·lacions del nivell del mar o litostàtiques a través del variat registre estratigràfic que el prolonga durant més de 40 milions d'anys.
