Fons paleontològic de Cervelló al Museu Geològic del Seminari de Barcelona
Cervelló

    Baix Llobregat
    c/ de la Diputació, 231, L'Eixample, 08007 Barcelona
    Emplaçament
    Dins del fons de reserva del Museu Geològic del Seminari de Barcelona

    Coordenades:

    41.396152464713
    1.958928181774
    412970
    4583258
    Número de fitxa
    08068 - 244
    Patrimoni moble
    Tipologia
    Col·lecció
    Paleozoic
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Física
    Inexistent
    Accés
    Restringit
    Científic/Lúdic/Cultural
    Titularitat
    Privada accessible
    Arquebisbat de Barcelona. C/ Bisbe, 5. Barcelona
    Autoria de la fitxa
    Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum

    Col·lecció de fòssils provinents de Cervelló, especialment del Camí del Remei i de la Torre Vileta.

    Es tracta d'exemplars corresponents al període Silurià:

    • Graptòlits (1135) Monograptus nilsoni: Camí del Remei                                     
    • Graptolites (1134) Monograptus: Camí del Remei                                                 
    • Hemichordata: Graptolithina (5803). Graptòlits Monograptus: Torre Vileta                                    

    Fòssils recollits per particulars i dipositats dins de les col·leccions del Museu. Corresponen sobretot a graptòlits.

    Els graptòlits van ser organismes colonials que van desenvolupar un esquelet proteic (rabdosoma). Aquest podia tenir una o diverses branques (estipes), depenent de l'hàbit de vida de l'espècie en qüestió.

    Als turons situats entre les poblacions de Cervelló i Sant Vicenç dels Horts afloren roques paleozoiques compreses en la serralada Litoral, branca exterior de la Serralada Costanera catalana.
    Aquesta àrea, malgrat que geogràficament se situa a peus del massís de Garraf, geològicament és la continuació de la serra de Collserola.

    Aquests turons, formats per materials silurodevonians (d'uns 400 Ma), tenen una història geològica complexa: estan afectats per l'orogènia Herciniana, han sofert processos erosius i de fracturació producte del cicle alpí i posteriors.

    El relleu suau dels seus pendents i la seva configuració geològica són testimoni de la seva llarga història. Coronant tots aquests turons, tant en direcció nord com oest, les cingleres dels massissos de l'Ordal i de Garraf marquen l'inici del cicle geològic alpí.

    Les roques triàsiques de color rogenc dels cims de les poblacions properes de Vallirana i Pallejà es disposen discordants sobre el sòcol paleozoic.

    La seqüència de Cervelló presenta una gran homogeneïtat litològica, amb abundància de pissarres argiloses i quarsites, que són l'expressió d'uns processos de sedimentació oceànica molt prolongats en el temps.

    Tanmateix, aquestes pissarres presenten alguns trets principalment mineralògics i texturals (nòduls de pirita-marcassita, que enregistren crisis d'oxigen, i nòduls de ferro, propis d'ambients oxidants) que indiquen oscil·lacions de les condicions paleoambientals.

    Des del punt de vista sedimentològic i paleoambiental, la seqüència de Cervelló enregistra les diferents oscil·lacions del nivell del mar o litostàtiques a través del variat registre estratigràfic que el prolonga durant més de 40 milions d'anys.