Fons documental de la parròquia de Santa Maria d'Oló
Santa Maria d'Oló
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Fons de l'arxiu de la parròquia de Santa Maria d'Oló, que es pot considerar entre els més ben conservats de la Catalunya central. Des de no fa gaires anys es troba a l'Arxiu Episcopal de Vic. Pel que fa a l'arxiu parroquial pròpiament, s'han conservats els llibres sagramentals des del segle XVI, però també altres documents més antics, com ara pergamins o manuals notarials des del segle XIV, així com consuetes, llibres de l'obra de l'església i altres documents d'interès. En aquest àmbit s'inclouen les següents sèries documentals: baptismes, 17 llibres (1536-1944); confirmacions, 1 llibre (1753-1895); matrimonis, 10 llibres (1536-1976); defuncions, 11 llibres (1536-1964); vària sacramental, 6 llibres (1776-1972); aniversaris i celebracions, 10 llibres (1601-1972); administració de l'obra, 4 llibres (1661-1971); visites pastorals, 3 llibres (1536-2006); consuetes, 3 llibres (1701-1962); confraries, 12 llibres (1611-1971); manuals notarials, 22 llibres (1336-1800); capítols matrimonials, 7 llibres (1501-1850); testaments, 9 llibres (1501-1900); actes notarials, 4 llibres (1625-1900); capbreus parroquials, 1 llibre (1301-1400); processos, 1 llibre (1509-1513); pergamins, 4 unitats (1301-1700). A més, també es conserva documentació sobre comptes i factures, llevadors de rendes, causes pies i altres documents d'administració. Aquest fons també inclou documentació generada per la batllia o l'ajuntament de Santa Maria d'Oló entre els segles XVII i XIX. Entre d'altres: el Llibre del Consell, certificats i correspondència (entre 1776 i 1866); censals, cadastre, comptes i rebuts (entre 1663 i 1846); qüestions de seguretat pública (1648) i de població (1801-1899).
Propietat privada. Accés públic
Història
L'església parroquial de Santa Maria d'Oló està documentada des del segle X. A mitjans de segle XVII es construí una església nova i també una rectora nova, i a mitjans de segle XX s'edificà una església moderna a la zona de l'eixample d'Oló. Durant la Guerra Civil de 1936 a la Rectoria s'hi instal·là l'Ajuntament i el Comitè Revolucionari. Però a Oló la guerra no va tenir les conseqüències desastroses com en altres llocs, i la major part dels retaules de l'església i l'arxiu es van poder salvar. En bona part fou degut a l'enginy del qui era secretari de l'Ajuntament, Josep M. Vilar Colomer (el Pepet Mas), que va induir els anticlericals a cremar només les figures dels retaules. Tot i això, es van destruir alguns retaules menors i totes les imatges. Des de fa uns anys el fons documental de la parròquia s'ha traslladat a l'Arxiu Episcopal de Vic.
Bibliografia
FERRER, Llorenç i altres (1991). "Època moderna i contemporània", Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 199. http://www.abev.net/%5Cdefault.htm (Web de l'Arxiu Episcopal de Vic)