L'arxiu documental dels Pinós sembla que va ser repartit i dispersat en estroncar-se la línia dreta dels Pinós el segle XVI, entre els seus hereus: els Alba i els Medinaceli, que els van portar als seus llocs de residència, Madrid i Sevilla. Per tant la documentació que es conserva en aquests arxius és la primera dels Pinós. Al catàleg general de l'Arxiu Ducal de Medinaceli apareix documentació de la baronia de Pinós associada amb la de Mataplana, dins de la secció Castro (Marquesado de Puebla de Castro, vizcondado de Illa y baronías de Peralta de Sal, Alfajarín, Cuatro Castillos, Hoz, Espés, Anzano, Pinós y Mataplana, La Llacuna, Moralcamp, Pontils y Castisens). Als índexs de l'arxiu apareixen referències a la Casa d'Alba en la documentació dels Pinós, per la que es confirma el repartiment de documents entre les dues cases ducals. En morir un dels barons sense descendència legítima, la baronia va quedar en mans de Felip Galceràn de Castro i Pinós, entre 1471-1472. La casa de Castro va quedar englobada en la gran casa d'Aitona (família Montcada) a inicis del segle XVII i un segle després en la casa de Medinaceli, després del matrimoni entre Maria Teresa de Montcada, marquesa d'Aitona, i Luís Antonio Fernández de Córdoba, duc de Medinaceli. Així, per matrimonis successius les baronies passaren a les cases ducals d'Alba i de Medinaceli. Aquests no residien a Bagà, sinó que entregaren les baronies a administradors i governadors.