Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
L'Arxiu Parroquial d'Olesa de Bonesvalls conserva documentació referent a la parròquia que té un interès històric pel municipi. Inventari de la documentació existent en data 29-9-1991 (Llorac, 1993): - Llibres de matrimonis 1603-1804, 1805-1858, 1859-1891, 1892-1962 - Llibres de defuncions 1561-1584, 1607-1702, 1594-1616, 1772-1819, 1859-1888, 1889-1962 - Llibres de baptismes 1565-1585, 1593-1739, 1804-1846, 1847-1858, 1853-1858, 1859-1881, 1882-1905, 1906-1962 - Llibres de confirmacions 1865-1956 - Capbreu de l'Hospital d'Olesa de Bonesvalls i quadra de Vallirana 1590-1594, notari Pere Gausac (hi ha una còpia a l'Arxiu Històric i Comarcal de Vilafranca del Penedès). Hi ha un llistat de topònims, dels que la majoria són actualment desconeguts. - Llibre de censals del terme i del servei del rei (segle XVIII) - Aniversaris del segle XVII i altres anotacions - Testaments, albarans, contractes, procures 1632-1737 - Llibre del bací, començat el 1593, i altres anotacions - Llibre de comptes del blat de la botiga 1698-1743 i altres anotacions - Testaments 1719-1735, esposalles, benediccions del 1570 - Àpoques, vendes i altres - Carpeta documentació diversa segles XVII-XVIII - Carpeta relació entitats i altres coses segle XX - Llibre de la Cort del Batlle, començat el 1593 i acabat el 1790 - Llibre imprès de 1673: "Constitutiones Synodales Diocesis Barcinonen". En llatí i català. - A més hi ha diversa documentació actual tant de llibres sacramentals com d'informació general de la parròquia. A més conserva entre la documentació més moderna: - Goigs de 1953 a Sant Joan Baptista. Lletra de mossèn S. Mísser i música de mossèn J. Maideu - Goigs a Sant Sebastià venerat per un vot del poble per una epidèmia amb una gran mortaldat infantil el 1894.
Història
La història de l'arxiu parroquial va lligada amb la de la parròquia des del segle XVI. L'origen dels fons parroquials el trobem al segle XVI, quan a partir dels edictes del Concili de Trento, s'obliga a tots els rectors a dur un control escrit de les activitats parroquials, així com un registre sacramental de baptismes, matrimonis, defuncions, etc... Encara que aquest decret no es va aplicar de forma automàtica ni al mateix temps en totes les parròquies, si que es pot evidenciar que a finals del segle XVI, la majoria d'elles ja havien iniciat aquest registre per escrit. Paral·lelament a aquest tipus d'anotacions, s'imposa el costum de les visites parroquials que els bisbes estan obligats a fer de forma periòdica per totes les seves parròquies a fi de vetllar pel seu bon funcionament. Això dona peu als llibres de visites que permeten descobrir aspectes variats de la vida parroquial com l'estat de conservació de l'església, la compra de mobiliari, la imatgeria etc.. També cobren especial vigència en aquesta època les confraries. Si bé fins aleshores s'havia tractat d'un fenomen més aviat urbà, es potencien a partir d'ara devocions i cultes que donaran lloc a confraries de gran arrelament popular en l'àmbit rural, com per exemple la del Roser a nivell femení i la de Sant Isidre a nivell masculí. Això també es tradueix en un tipus de documentació que són els llibres de Confraries que permeten indagar en la religiositat popular. Un altre tipus de documentació de gran valor històric són les Consuetes. Aquestes últimes eren llibres o llibretes redactats pels rectors on es descrivien de forma cronològica tots els esdeveniments i festivitats religioses de l'any.
Bibliografia
LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament .