Fons de l'Arxiu Històric de Manresa
Sant Vicenç de Castellet
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Hi ha documentació vària referent a Sant Vicenç de Castellet. Un lligall sobre "La Guerra de la Independència" (capsa A), hi ha cartes, entre elles una que nomena l'Hostal de Vallhonesta, el "plan de la línea de defensa, cordó de Coll de David" de 1808. Hi ha també diferents protocols notarials. Corregiment de 1775 a 1812. Comptaduria d'hipoteques. Fons del Reial Cadastre: de Sant Vicenç de Castellet, repartiments al por menor 1741-1785 (carpetes 778 a 783), notificacions del cadastre 1785 (carpeta 784). De Vallhonesta, repartiments al por menor 1741-1797 (carpetes 812 a 816), informes finals XVIII (carpeta 817). El fons documental del Reial Cadastre permet conèixer els masos de l'actual terme municipal als segles XVIII i XIX ja que l'objectiu dels registres cadastrals era saber els béns de cada mas a fi de repartir l'impost contributiu de la forma més equitativa possible en proporció a la superfície i la riquesa. En funció d'això s'ha de tenir en compte que com a font documental és dubtosa ja que la tendència dels propietaris dels masos era a obviar finques i propietats a fi de pagar menys impostos. La Comptaduria d'Hipoteques és el precedent del registre de la propietat actual, de tal manera que la informació que podem trobar fa referència a les compres, vendes, intercanvis etc.. de propietats. D'altra banda, tot i que el fons de protocols notarials és important, el fet de que estigui ordenat per notaris dificulta la recerca de documentació d'un terme concret.
Història
La primera notícia d'existència d'un arxiu a Manresa es remunta a la primera meitat del segle XIV, amb referència al Manual del Consell manresà de 1333, constant que es guardaven documents i privilegis de la ciutat. L'actual Arxiu Històric data del 1937, instal·lat a l'antic col·legi de Sant Ignasi des del 1941. El dipòsit es trobava anteriorment a la casa del comú fins el 1810, en que, amb motiu de la guerra napoleònica, fou tret i retornat més tard molt malmès. Entre 1832 i 1834 el notari Francesc Suaña procedeix a l'endreça i ordenació. El 1882 es nomena a Leonci Soler i March, advocat, com a arxiver municipal que delega més tard en Joaquim Sarret i Arbós. El 1917 aquest va ser premiat per l'Institut d'Estudis Catalans per l'ordenació i estudi dels arxius de la Seu, Municipal i Notarial de Manresa. Després de la Guerra Civil s'unifica la documentació i neix l'Arxiu Històric de la ciutat amb la intervenció d'Agustí Duran i Sempere, cap del Servei de Protecció d'Arxius. La documentació es trasllada al col·legi de Sant Ignasi i es crea una secció d'arxiu administratiu a la Casa de la Ciutat on es conserva aquest tipus de documentació des del 1939 ençà. El fons de l'arxiu és heterogeni, amb molta documentació en dipòsit. Fonamentalment conserva arxiu de protocols, essent un dels més importants de Catalunya; comptaduria d'hipoteques; cadastre; a més d'hemeroteca, entre d'altres. propietaris dels masos era a obviar finques i propietats a fi de pagar menys impostos. La Comptaduria d'Hipoteques és el precedent del registre de la propietat actual, de tal manera que la informació que podem trobar fa referència a les compres, vendes, intercanvis etc.. de propietats
Bibliografia
TORRAS, M. (1997). Inventari del fons del Reial cadastre (1716-1845). Col. Inventaris i catàlegs de l'Arxiu núm. 5. Manresa. GASOL, J.M.; TORRAS, M. (1990). "Arxiu de la Ciutat de Manresa". A: Guia dels Arxius Històrics de Catalunya. Volum 4. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1990, pàg. 69-88.