Fons arqueològic procedent del Pla del Reclam dipositat al Servei d’Atenció als Museus de Pedret
Fogars de la Selva
Ubicació
Coordenades:
Classificació
LLEI 17/1990, de 2 de novembre de museus (DOGC núm. 1367, de 14.11.1990).
Descripció
Material arqueològic procedent de les excavacions de l’antiga església de Sant Cebrià, de les campanyes del 2004-2005; sota la direcció d’Adriana Geladó Prat (Estrats, sl). Es tracta de dues caixes de materials:
- Una caixa de materials ceràmics fragmentats (informes, bases, vores i nanses): bicolor en verd i manganès, ceràmica decorada en manganès, medieval grisa, medieval oxidada, medieval reduïda, blava, blava de Barcelona, blava amb reflex metàl·lic, blava de Paterna, blava de València, daurada, daurada de València, vidriada medieval, moderna reduïda, blava medieval, vidriada moderna. També hi ha restes faunístiques i pedres de molí.
- Una caixa amb fragments de claus, copa, ampolla, desconegut i una punta de fletxa.
En el Museu de la pagesia de Fogars es pot veure una vitrina amb materials procedents del mateix jaciment.
En el Centre de Pedret, es troba el SAM, el Servei d'Atenció als Museus. És una unitat inscrita en el Museu d'Arqueologia de Catalunya-Girona que custodia part del patrimoni arqueològic de les comarques de Girona, i exerceix de suport logístic i tècnic, oferint serveis com el préstec de materials i personals als museus de les comarques gironines.
Història
El document més antic que es conserva és un privilegi concedit per Carles el Simple a la parròquia de Falgars (S. Vendrell, 1975, 210).
Més endavant, es fa referència a l’església de Sant Cebrià de Fogars és l'any 974 “Sancti Cypriani et sanctae Justas in villa Felgari”, quan el papa Benet VI atorga una butlla a Hildesind, abat de Sant Pere de Rodes.
L’any 982, en un precepte del rei franc Lotari en favor del mateix monestir de Sant Pere de Rodes, es fa referència a Falgaris.
En una butlla del Papa Lluci III de l’any 1185, es parla del monestir de Breda i que tenia importants alous a la zona i que el terme estava integrat al castell d’Hostalric, formant part de les possessions dels vescomptes de Cabrera.
Una altra butlla de l’any 1246, del Papa Innocenci IV, comunica que la parròquia de Fogars, anomenada Sancti Cipriani de Folgas passa a pertànyer al monestir de Sant Salvador de Breda.
La darrera referència documental és de l’any 1362, on es menciona el temple amb el nom de Sancti Cipriani de Folgaris.
L'església conservava fins l’any 1936, quan fou cremat, un retaule de finals del segle XVI d'estil gòtic tardà amb el Davallament de la Creu flanquejat per Sant Sebastià i Sant Roc.
La tradició oral identificava un indret, situat entre l’actual església i la Creu d’en Simon, amb el nom d’església i rectoria vella. En aquest indret s’hi ha fet excavacions arqueològiques que han donat com a resultat la troballa de restes d’una edificació de la que no s’ha pogut determinar en fermesa a quin mas correspondrien.
La documentació corresponent a les notes personals de Mossèn Gaspart Ollé, prevere i rector de Fogars, de 1717, assenyala: “He fet treure lo bestiar menut den Simón de la Rectoria Vella, dientlos diguesen a sa mare que nom fes guardar en ningunes de les mies terras, perque lo bous me han menjades moltes sements i molt blat y aixis ja que nom fa tenir compte als sembrats, vull que ni per als boscos facia guardar. [...] ja ho tenia a bon port si Pau Simn dos mesos ha no se fos mort, que ja me avia promes sercaria lo acte de pesa de la terra deya tenia deintre dels Alous y auriem posat termes y si no agués volgut de grat per justicia li auria obligat”.
L’any 1721, Gaspart Ollé descriu les afrontacions de les terres de l’Església amb les heretats dels seus veïns, i explica un conflicte termenal entre l’església i la propietat de Mas Simon. Sembla ser que el propietari del mas va arrencar un terme i Gaspart Ollé exposa la seva ubicació: “Se coneix algun temps hi ha aguda mota (...)quedant en favor de la Rectoria tota la roureda i boscos de ponent i de tremontana desde el camí que passa ara (que antigament passava per migdia de la casa de la Recoria Vella) per detras de tremontana de la Rectoria Vella i seguint dit camí fins a la creu den Simón. Partint de dita creu sen van per tremontana tot turó mitjensant aÿgua vessant fins que son dret de la la mota dels Alous que jo he feta. Partint del capdemunt linea tirada de dita mota sen van fins laÿgua de la Tordera sens fer ninguna torta”.
Bibliografia
AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.
AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.
FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). Fogars de La selva, temps ha. Fogars de La Selva: Edició dels autors.
GELADÓ, Adriana i SALVADÓ, Ivan (2004). Intervenció arqueològica al jaciment de Sant Cebrià (Fogars e la Selva, La Selva). Informe-memòria. Inèdita: Arxiu Municipal de Fogars de La Selva.
GELADÓ, Adriana i SALVADÓ, Ivan (2005). Intervenció arqueològica al jaciment de Sant Cebrià (Fogars e la Selva, La Selva). Informe-memòria. Inèdita: Arxiu Municipal de Fogars de La Selva.
SALA, R.: Memòria d'intervenció Prospecció Geofísica al paratge del Pla del Reclam. Fogars de la Selva (La Selva, Girona). Mem. Núm.: 7809.
VENDRELL i FÀBREGAS, S (1975). Tordera. Puerta del Maresme. Blanes: Gràfiques Montserrat, pp. 210.
