Fondo de Sant Quintí
Sitges
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Per arribar al jaciment cal que prenem la ruta que ens porta al polígon Mas Alba, just després de passar per sota l'autopista i quan ja entrem a la rotonda d'accés al polígon, hem d'agafar una pista que surt a mà dreta i que discorre paral·lela a l'autopista, tot seguint-la fins al final. Continuem caminant i pocs metres més enllà ens trobem una clariana on aflora la roca -a tocar d'un vial d'accés de l'Autopista A-32-. A la roca podem observar dos forats circulars d'uns 40 cm de diàmetre, un dels quals ha estat obert artificialment. És probable que es tracti d'algun tipus de dipòsit o sitja sense que se'n pugui precisar la cronologia. Les dades consultades informen que ambdós forats comuniquen verticalment amb una cavitat natural d'uns 5 metres de longitud. En l'àrea circumdant es poden observar gran quantitat de fragments de ceràmica molt rodada, sobretot de cronologia romana. De fet, les notícies sobre el jaciment concreten la recollida de fragments de ceràmica de vernís negre, ceràmica a mà, ceràmica sigil·lada, sigil·lada clara, àmfores, ceràmica ibèrica, un fragment de dòlia, una fusaiola i un fragment de molí barquiforme. També cal citar la presència, en el camí d'accés al jaciment, de les restes d'un mur d'uns 80 cm d'amplada, format per pedres irregulars lligades amb morter de calç, sense que es puguin aportar més dades sobre el seu origen i cronologia. L'existència d'aquesta estructura no està citada a la Carta Arqueològica.
Tot i que no s'esmenta a la Carta Arqueològica, volem citar l'existència d'un mur en el camí d'accés al jaciment. Es tracta d'una estructura d'uns 80 cm d'amplada i del qual no se'n pot determinar la llargada, està formada per pedres irregulars lligades amb morter de calç de qualitat. La presència de murs de feixa pel voltant pot fer dubtar del seu origen, però aquests habitualment estan construïts en pedra seca.
Bibliografia
MIRET,M. (1983) "Cronologia i anàlisi del poblament ibèric a la zona oriental de la comarca del Garraf. Barcelona". Tesina de llicenciatura. Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.
MIRET, J. FONTS, C. (1984) Fitxa 11/392 de la Carta Arqueològica (CCAA). Revisió de 2002.