Fonda Europa

Granollers

Al segle XIX i principis del XX a Granollers hi havia nombroses fondes, com Can Fidel, Cal Ros, Ca la Sila, Can Gall, Can Quico Puig, Can Tets, Cal Valent, Can Tomàquet, Can Daulí. Avui gairebé totes han desaparegut o han estat substituïdes per restaurants moderns. Entre totes, però, la més coneguda és la fonda Europa, amb una llarga història que ha anat de la mà de la família dels Parellada al llarg de set generacions.

Amb precedents que arrenquen l’any 1771, és una de les fondes més antigues de Catalunya. El seu primer nom era can Fidel. Després s’anomenà Fonda Vallès o Fonda España. Antigament la "Posada del Vallés" era un edifici obrat només a la part que feia façana a la carretera. No va ser fins a mitjans del segle XIX que un avantpassat dels actuals propietaris la va batejar com a Fonda Europa. Va ser el 1852 com a resultat de la unió del matrimoni de l'hereu de la Fonda Espanya (Bonaventura Parellada) amb Margarita Vinyamata (la pubilla de l'Hostal del Vallès). Tal com remarquen els seus propietaris, després de la Revolució Francesa s’havia produït una gran consciència europea, i la fonda es trobava a peu de la moderna carretera que havia entrat en funcionament el 1848 i que comunicava Barcelona i Vic, tot seguint cap a Ripoll, Puigcerdà i França. Cada 30 quilòmetres els viatgers i cavalls que feien la ruta cap a París havien de fer parada per reposar-se. La Fonda Europa es convertí, doncs, en un punt de referència.

Al llarg dels anys la Fonda Europa s’ha anat consolidant com un dels establiments d’hostaleria més reconeguts de Catalunya. Per ella hi han passat personalitats i artistes, com el rei Alfons XIII, Santiago Rusiñol, Josep Pla, Picasso, Dalí, Cela o Vázquez Montalbán. La seva gastronomia s’ha guanyat un lloc en l’imaginari culinari del país, basant-se especialment en la cuina clàssica catalana, amb plats com cap i pota, sang i fetge, peus de porc i, sobretot, els anomenats esmorzars de ganivet i forquilla: un costum que existia a molts llocs de Catalunya però que a Granollers es troba especialment arrelat. Es tracta de consumir de bon matí plats d’una certa contundència que, a la Fonda Europa, es serveixen normalment acompanyats amb un arròs.

La fonda Europa és considerada gairebé com una institució granollerina, i és també molt coneguda fora del municipi. A principis del segle XX va ser un important centre de tertúlies polítiques i culturals. Entre d’altres, hi participava qui va ser arquitecte municipal, Manuel Joaquim Raspall i Mayol, que l’any 1906 dissenyà el segell de la fonda. el 1926 aquest arquitecte va obrir un estudi a l’edifici de la Fonda per atendre els clients i proveïdors que tenia a la ciutat.

L’edifici és una construcció del 1923, d’estil bàsicament noucentista. L’arquitecte fou Josep Maria Miró i Guibernau. En els darrers anys la façana lateral s’ha embellit amb una sèrie d’intervencions artístiques de diferents autors contemporanis, realitzades entre 1991 i 2008. Es tracta d’un mural a l’entrada lateral, plafons ceràmics i fileres de plats encastats també a la paret lateral.