Fita de la Séquia a la resclosa dels Manresans
Balsareny

    Bages
    A la Resclosa dels Manresans. Sector central del terme municipal. Vora el riu Llobregat
    Emplaçament
    Ctra. de Sant Feliu Sasserra (BP-4313), quan arriba al nucli de Balsareny, al costat del Pont del Riu prendre el camí direcció nord que travessa l'aqüeducte de Santa Maria, camí senyalitzat de la Ruta de la Séquia, 1,3 km.
    300

    Coordenades:

    41.86998
    1.88364
    407357
    4635943
    Número de fitxa
    08018 - 175
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Contemporani
    Segle
    XIX
    Any
    1865
    Estat de conservació
    Regular
    Erosió i fongs a la pedra
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Simbòlic
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament de Manresa; Junta de la Séquia
    Autoria de la fitxa
    Jordi Piñero Subirana

    Pedra que sobresurt a la façana de la caseta que es troba a la Resclosa dels Manresans, a l’inici de la Séquia de Manresa. Es tracta d’una pedra encastada a la paret nord, on l’aigua desviada per la resclosa entra al canal tot passant sota la caseta. És, per tant, el punt d’inici de la Séquia, i aquesta pedra va a ser la primera de les diferents fites amb l’escut de Manresa que es troben al llarg del recorregut de la Séquia i que indiquen que el tros de terreny a l’entorn d’aquest canal era considerat terme de la ciutat de Manresa.

    Aquesta pedra-fita presenta una cara inclinada on hi ha gravat l’escut de Manresa i, a sota, l’any 1865. Sembla que la caseta on hi ha el mecanisme regulador de la captació d’aigües es va construir l’any 1890. Per tant, aquesta fita podria ser anterior a la caseta.

    Originàriament es considerava que els terrenys per on discorre la Sèquia eren terme de Manresa, fet indicat per la presència de diverses fites amb l’escut de la ciutat. Amb la creació dels municipis moderns, però, s’entén que passa pel territori de diferents termes; és a dir, Balsareny, Sallent, Santpedor, Sant Fruitós de Bages i Manresa. Aquest fet es corrobora quan, amb motiu d’obres majors, cal demanar els permisos corresponents als diferents municipis.

    La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria.