La festa té els orígens en el culte del desvetllament de la natura i de la vida. Aquesta festa pagana, com molts altres, va ser cristianitzada.
A Sant Boi, la confraria del Roser, fundada el 20 de setembre de 1612, recollia en una de les ordinacions l'obligació d'organitzar una festa per Sant Baldiri i una altra al primer diumenge d'octubre. Era costum que els administradors de la festa de Sant Baldiri donessin menjar als músics dels seus propis béns, i que tot el que apleguessin en els balls, a la plaça o en altres llocs, anés a parar a la confraria. Durant molts anys, es celebrava un ofici religiós i es cantaven els goigs. A la vigília es feien focs a cada cap de carrer. A partir de l'any 1955 es va fer coincidir amb Sant Baldiri la primer fira ramadera, amb concurs de bestiar, concert, teatre i ball. Aquesta fira es va fer durant sis anys.
La festa, però, va començar a donar un tomb important. Fou a partir de l'any 1979, quan per iniciativa d'un grup de santboiencs es va començar a fer la matança del porc a la plaça Verge dels Munts, i al cap d'uns anys, concretament l'any 1992, es va traslladar a la plaça Nova, on es fa un dinar popular (MONTAÑÀ, PLANES:2004).
