Amb anterioritat a la unió dels municipis de Terrassola i Lavit, a l'any 1920, a Terrassola la Festa Major se celebrava antigament el dia 30 de juny, per Sant Marçal, patró de l'església parroquial. Vers l'any 1870 es va traspassar al diumenge abans de la conversió de Sant Pau (25 de gener), copatró de la parròquia des dels seus orígens històrics, per efectes del treball de la terra en aquesta època de l'any. En el moment de la unió dels dos municipis, el 1920, cadascun va continuar celebrant la seva respectiva Festa Major; en el cas de Terrassola, el diumenge abans de la conversió de Sant Pau, i a Lavit, per la Marededéu d'agost. És a partir de 1933 que, per dictamen municipal, se celebrà una sola Festa Major al darrer diumenge del mes d'agost. Això comportà una forta tensió entre el veïnat, sobretot de Terrassola, els quals continuaren amb la tradicional Festa Major del mes de gener. Aquest fet va provocar el declivi de la Festa Major de Terrassola, i donà la primacia a la de Lavit, que esdevingué la Festa Major del nou poble de Torrelavit, a partir dels inicis dels anys quaranta, tot i haver-hi hagut una forta crispació l'any 1947, però aquesta vegada per problemes de situació de l'envelat; cal indicar que a partir del 1939 es tornà a celebrar per la Marededéu d'agost (el dia 15).
Pel que fa a Lavit, sembla ser que des de molt antic celebrava la seva Festa Major el 30 de juliol, que corresponia a l'onomàstica dels seus patrons antics, sant Abdó i sant Senén (sant Nin i sant Non), que també els tenia (i encara els té) com a patrons la propera església de Santa Magdalena del Pla, durant anys sufragània de la de Lavit. Es va mantenir, més o menys, fins al moment de la separació, dels pobles de Lavit i el Pla del Penedès; quan Santa Magdalena del Pla passà a ser definitivament parròquia completament independent. El pas de la Festa Major al dia de l'Assumpció d'agost sembla que es va produir a la segona meitat del segle XIX. Originàriament l'envelat es muntava al carrer de Çavit o Lavit (prop de l'església parroquial), després passà al carrer del Molí (que actuava i encara actua com a camí de pas) i finalment el barri de la Pineda va ser el lloc preferit.
