Festa major de Sant Joan d'Oló

Santa Maria d'Oló

Originàriament la festa major de Sant Joan d'Oló es celebrava per les proximitats del 29 d'agost, coincidint amb la festivitat del degollament de sant Joan Baptista, patró de l'església. Normalment era el tercer diumenge d'agost. Com era habitual, en temps més reculats devia ser una festa preponderantment religiosa, i al llarg del segle XIX i del XX s'hi devien introduir progressivament actes més lúdics. A la dècada de 1940 l'acte central continuava sent la missa amb ofici cantat, habitualment amb l'orquestra Sol i Lluna d'Artés. També es feia processó al voltant de l'església, traient les banderes i els gonfanons. Durant molts anys a la sortida de missa es feia un repartiment de panets a tots els assistents, un costum que té paral·lels en la tradició de les festes del panellet, molt arrelades en alguns pobles de la Catalunya central. També es donava un ramet de flors. Les festes comptaven amb un programa editat. Incloïen un partit de futbol, que es feia en un camp que hi havia al costat de l'Estudi (actualment ca la Mestra), i els típics balls d'envelat, amb orquestra i acordionista. L'envelat es muntava un any a l'era de cal Fuster (al costat de l'església) i l'any següent a l'esplanada que hi ha al costat de l'Estudi. Es guarnia amb boixos i a la nit hi havia plantats llums de carburo. Cap al final de la dècada de 1950, coincidint amb l'època del despoblament del món rural, la festa major va deixar de fer-se durant uns anys. A la dècada següent es va reprendre amb la data ja canviada; és a dir, el primer diumenge d'agost, que és més propícia per a les tasques del camp. En els anys següents encara es feia la missa cantada, el futbol i en algunes ocasions una cursa popular, auto-cross o jocs infantils.