Festa Major de Sant Cristòfol
Castellbell i el Vilar
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
La festa Major de Sant Cristòfol coincideix amb la festa del sant homònim, el 10 de juliol. Però es fa el segon dissabte de juliol per compatibilitats laborals de la modernitat. De fet, el sarau comença el divendres abans amb un pregó d'un personatge destacat i un sopar a l'aire lliure. Després música i ball. Des de fa més de 20 anys, el sopar i el ball són temàtics d'un país. El menú es basarà en el menjar tradicional d'aquell país i el grup musical també.
El dissabte a les 11h es fa una missa cantada, concert, fira infantil i actes culturals, com exposicions o presentació de llibres. Al vespre torna a haver-hi música. El diumenge és el dia de la benedicció de vehicles; que es va començar a fer l'any 1960. Però abans, missa cantada i goigs. S'acaba amb un vermut i tothom a dinar a casa seva. La tarda del diumenge és per reposar, tot i que anys enrere encara feien ball de tarda.
Un altre dels actes característics és un partit de futbol entre solters i casats, que sovint es fa la setmana abans.
Coincidint amb la benedicció de vehicles s'aprofita per vendre una mena de tortells farcits anomenats Volants de Sant Cristòfol.
Un parell de les fotografies han estat extretes del blog de l'Associació Audiovisual i Mitjans de Comunicació: castellvilarenc.info diari digital de Castellbell i el Vilar.
Història
La primera Festa Major documentada que tingué lloc en el cafè data de 1893, un dilluns de Pasqua Granada (21 de maig). Però coincidia amb la de Marganell i, a parir de 1913, es passa al dia del sant patró.
Als anys 20 del segle passat es llogava una orquestra per tots els dies i els músics es repartien entre les cases del poble. El dissabte era el dia més important i després de l'ofici se sortia en processó fins més avall de cal Vileta. Es donava la volta a la plaça de l'església i s'anava a La Sala a fer els Tres Balls.
Fins el 1958 es començava amb un repic de campanes, el divendres. També s'havia cantat el Rosari i se sortia en processó. El dia fort era el dissabte; però hi havia música fins el diumenge al vespre o la matinada del dilluns.
La trascendència, importància i incidència d'aquest tipus de festa han anat variant amb el pas del temps i amb els canvis de necessitats, l'augment de facilitats com els desplaçaments i el modus vivendi. Però la festa, amb les reorientacions necessàries, continua viva.
La benedicció de vehicles es fa des de 1966 quan s'asfalta la carretera fins l'església.
Bibliografia
ENRICH i VILADOMS, Montserrat (1984). El poble de Sant Cristòfol. Pàgs. 61-66. Col·lecció L'Auca Comentada, núm. 3. Ed. El Brogit
ENRICH i VILADOMS, Montserrat (2011). El poble de Sant Cristòfol. El cor del poble. Els últims 25 anys a Sant Cristòfol. Ed. Sant Cristòfol Books.
