Festa Major de Palà de Torroella
Navàs

    Bages
    Palà de Torroella
    Emplaçament
    Carretera a Cardona (C-55), al km. 52,2, sortida a Palà de Torroella.
    339

    Coordenades:

    41.85554
    1.71972
    393730
    4634530
    Número de fitxa
    08141 - 448
    Patrimoni immaterial
    Tipologia
    Manifestació festiva
    Contemporani
    Segle
    XX-XXI
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Obert
    Lúdic
    Titularitat
    Pública
    Autoria de la fitxa
    Jordi Piñero Subirana

    Festa Major del nucli de Palà de Torroella que es celebra entorn del 21 de juliol, en honor a sant Llorenç de Brindisi, patró d’aquesta antiga colònia. Amb petits canvis d’un any a l’altre, la festa sol seguir la mateixa pauta. Comença divendres al vespre quan la canalla anuncia amb un repic de campanes el començament de la celebració. En els dies següents es fa una representació teatral a càrrec del grup Pi Tort, recital d’havaneres, baixades d’andròmines pel riu Cardener, ballada de sardanes, jocs d’aigua i, abans de començar el ball de diumenge al vespre, una “entrepanada” popular.

    Fotografies facilitades per Ester Llobet

    En un principi la festa major de la colònia coincidia amb la de Torroella el darrer diumenge d’agost. El 1942, però, es va inaugurar la rehabilitació de l’església de Palà, dedicada a sant Llorenç de Brindisi, i aleshores l’amo de la colònia va decidir canviar la data perquè coincidís amb la diada d’aquest sant, el 21 de juliol, quan les nits són més llargues i es produeix el fenomen conegut com a “pluja d’estels”. En aquesta època la principal atracció eren les corrides de toros, que es feien a la plaça de la Indústria. Els anys 1950, en ple apogeu de la fàbrica, és quan es va celebrar les festes majors més lluïdes, amb tots els actes presidits per l’amo i la seva família. La festa començava el diumenge, perquè el dissabte encara es treballava a la fàbrica. Al matí es feia missa solemne dedicada a sant Llorenç, patró de la colònia, i després ballada de sardanes. A la tarda hi havia un partit de futbol, concert de música clàssica al teatre i a continuació l’orquestra amenitzava el vall a la plaça. Solia venir la Cobla Barcelona, de gran prestigi i que comptava amb la presència com a pianista d’Antoni Ros Marvà. Al vespre es feia serenata, en privat, als jardins de la casa de l’amo, i després ball popular de nit. Al cinema es projectaven pel·lícules de renom i també es feien representacions teatrals que solien comptar amb la presència d’actors coneguts. Per exemple,  Fernando Fernán Gómez o Paco Rabal.

    Amb la crisi i el tancament de la fàbrica el 1971 es van passar uns anys d’incertesa, fins que el 1978 la festa major es va reprendre amb força i renovada, ara organitzada per una Comissió de Festes. En aquests anys incloïa cercavila, desfilada de les majorets de Súria, els gegants i els trabucaires de Cardona i la presència del Gegant del Pi tort, que llegia sobre unes xanques de fusta el pregó.

    CAPSADA, J; DUARRI, C; LLOBET, E (2010). La Grandària del Món. Entorn, història i imaginari de Palà de Torroella, Edicions de l’Albí. Berga, p. 359-364.