A la festa de la Minerva a Calella conflueixin dues tradicions independents: la festa pròpia de la Confraria del Santíssim Sagrament i la data de la inauguració de la reedificada església parroquial del segle XVIII.
La primera tradició: La primera Confraria del Santíssim fou autoritzada pel papa Pau III el 23 de setembre de 1539 amb seu a l'església de Santa Maria sopra Minerva a Roma, edificada sobre el vell temple dedicat a la deessa Minerva, dins del seu programa de revitalització i reforma del catolicisme a fi de fer front a la Reforma protestant.
Aquesta advocació, dita popularment de la Minerva per raó del seu origen, es va estendre per l’esfera catòlica i a Calella la Confraria del Santíssim va ser organitzada pel prevere fra Jaume Tió, que arribà a ser prior dels Dominics de Vic, amb aprovació del papa Urbà VIII a 12 de setembre de 1644. El dia 23 de setembre per a la “funció de la Minerva” contractaven uns músics que tocaven a l'església en el curs de l'ofici solemne. Per costum després dels oficis la confraria sotsarrendava els músics a qui volgués organitzar un ball i festa més profana.
La segona tradició: L'església consagrada al 1564 va patir la caiguda del campanar sobre la mateixa nau el 26 de gener de 1747, amb greus desperfectes. Les obres van començar el 1747: sota direcció del mestre Morató de Vic i el setembre de 1755 ja es trobava aixecada la nau, amb el terra enrajolat i el campanar fins la primera alçada. Es va disposar que, de forma solemne, fos traslladat el Santíssim el dia 23 de setembre de 1755 per reprendre el culte a l'església reconstruïda.
A partir del segle XIX, coincidint amb l'arribada del tren i els estiuejants, la festa va guanyar importància, i s'hi van incorporar elements festius i envelats. Des de la segona meitat del segle XX alguns dels actes van esdevenir tradicionals com el concurs d’estels, el concurs d’arròs a la cassola, i la trobada de gegants, que se celebra des de l’any 1983 en motiu de l’estrena dels gegants calellencs.
