Festa Major de la Minerva
Calella
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
La Festa Major de la Minerva es celebra cada any pels volts del 23 de setembre i és considerada la festa grossa de la ciutat.
Els actes centrals de la festa són el dia 23 de setembre, que comencen el matí amb el tradicional ofici solemne, que acaba amb una processó per dins el temple. Tot seguit hi ha cercavila de gegants i cap-grossos. Aquests actes es complementen amb una sèrie d’activitats que han anat arrelant, com la trobada de gegants, el concurs d’arròs a la cassola, el concurs d’estels, etc. També s’organitzen espectables, la fira, gimcanes, ballada de sardanes, concerts i balls, etc.
Història
A la festa de la Minerva a Calella conflueixin dues tradicions independents: la festa pròpia de la Confraria del Santíssim Sagrament i la data de la inauguració de la reedificada església parroquial del segle XVIII.
La primera tradició: La primera Confraria del Santíssim fou autoritzada pel papa Pau III el 23 de setembre de 1539 amb seu a l'església de Santa Maria sopra Minerva a Roma, edificada sobre el vell temple dedicat a la deessa Minerva, dins del seu programa de revitalització i reforma del catolicisme a fi de fer front a la Reforma protestant.
Aquesta advocació, dita popularment de la Minerva per raó del seu origen, es va estendre per l’esfera catòlica i a Calella la Confraria del Santíssim va ser organitzada pel prevere fra Jaume Tió, que arribà a ser prior dels Dominics de Vic, amb aprovació del papa Urbà VIII a 12 de setembre de 1644. El dia 23 de setembre per a la “funció de la Minerva” contractaven uns músics que tocaven a l'església en el curs de l'ofici solemne. Per costum després dels oficis la confraria sotsarrendava els músics a qui volgués organitzar un ball i festa més profana.
La segona tradició: L'església consagrada al 1564 va patir la caiguda del campanar sobre la mateixa nau el 26 de gener de 1747, amb greus desperfectes. Les obres van començar el 1747: sota direcció del mestre Morató de Vic i el setembre de 1755 ja es trobava aixecada la nau, amb el terra enrajolat i el campanar fins la primera alçada. Es va disposar que, de forma solemne, fos traslladat el Santíssim el dia 23 de setembre de 1755 per reprendre el culte a l'església reconstruïda.
A partir del segle XIX, coincidint amb l'arribada del tren i els estiuejants, la festa va guanyar importància, i s'hi van incorporar elements festius i envelats. Des de la segona meitat del segle XX alguns dels actes van esdevenir tradicionals com el concurs d’estels, el concurs d’arròs a la cassola, i la trobada de gegants, que se celebra des de l’any 1983 en motiu de l’estrena dels gegants calellencs.
