Festa Major de la Mare de Déu del Carme
Carme
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
La Festa Major de Carme se celebra els dies 16 i 17 de juliol des de l'any 1814, mentre que anteriorment la seva data de celebració era l'11 de novembre, per la festivitat de Sant Martí.
El 1919 consta com a les vigílies de la Festa Major se solia celebrar un mercat d'aviram. Aquest mateix any els actes començaren amb la desfilada de les autoritats cap a l'església, precedits per una orquestra; repicat de campanes i missa solemne a les onze amb lectura d'un panegíric a la Verge del Carme; desfilada de la comitiva pels carrers principals, cantata de lletretes a la Verge, solemne Tedeum, i retorn cap a l'església amb el cant "Goigs a la Mare de Dèu de Carme". Entre la una i les dues del migdia, en un envelat aixecat per a la ocasió en els horts de sota la terrassa de Can Josepó, tingué lloc un "selecte ball vermut" amb la orquestra Unió Filharmònica.; s'obsequià a les senyores i senyoretes amb unes oquetes de majòlica i un pom de flors silvestres. A les sis de la tarda, visita del diputat a Corts pel districte i concert en el seu honor, mentre a l'envelat del Centre Regionalista, aixecat a l'hort del Casino, es ballaven sardanes i es cantaven Els Segadors amb l'orquestra Els Escolans de Sant Sadurní. A dos quarts d'una, luxós ball de nit amb presència de diverses autoritats i alcaldes de la comarca, fins a la sortida del sol. Al dia següent es celebrà un ball de tarda i un de nit.
Actualment, i segons consta al programa de 2010, a la Festa Major de Carme dura tres dies i consisteix en: 1er dia: repic de campanes i pregó, missa solemne, sardanes, espectacle infantil, xocolatada, havaneres, concert, i gresca carmetana; 2on dia: tir al plat, partit de futbol (benjamins), cercavila de capgrossos, dinar popular, postres musicals, partit de futbol (alevins), concert, i ball de gala; 3er dia: missa cantada, exposició de pintura, partit de futbol (lliga Tercera Regional), festa de l'escuma, i ball de vetlla amb ressopó.
Història
Fins l'any 1813 la Festa Major de Carme se celebrava per la festivitat de Sant Martí (11 de novembre), però el 20 de novembre de 1813, una assamblea popular sota la presidència del batlle Joan Solà i del rector Joan Pomés, va acordar per unanimitat canviar la celebració de la Festa Major al dia de la Mare de Dèu del Carme, ja que s'atribuia a la intercessió de la Verge el fet miraculós però real de que la vila de Carme no patís cap saqueig ni cap episodi violent durant la Guerra del Francés. El 1814 es fundà la confraria de la Mare de Dèu del Carme, autoritzada pel bisbe de Barcelona, i el 1821 es va donar permís per situar a l'altar major la Mare de Dèu del Carme, amb la condició de que la imatge del patró Sant Martí fos la que continués presidint. L'únic any que no es va celebrar cap acte popular per la Festa Major va ser 1898, degut a la greu situació econòmica que passaven les fàbriques de paper i, de rectruc, tot el poble i la comarca.
En els "qüestionaris" de Francisco de Zamora de 1790, quan la festa Major encara se celebrava en honor de Sant Martí, s'hi fa referència de la següent manera: "los usos particulares que tenemos en la fiesta mayor es componer casas y calles bien aderesadas hasta la iglesia, en donde se hacen las funciones santas de oficio cantado con música, vísperas a la tarde, asistiendo a todo esto no sólo el ayuntamiento en sus respectivos atuendos, sino todo el vecindario y algunos de la comarca".
Bibliografia
RIBA GABARRÓ, Josep (2000b): "Fa 186 anys de la Festa del 16 de juliol (1814-2000)", Les Fonts de Carme, 3, Associació El Forat dels Graus, p. 29.
TORRAS, Josep M. (1993): La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els "qüestionaris" de Francisco de Zamora. Biblioteca Abat Oliba, 122. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona.
