Festa Major de Gisclareny o del Roser
Gisclareny
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Cada primer cap de setmana d'octubre i en celebració de la festivitat de la patrona, Nostra senyora del Roser, Gisclareny celebra la festa Major. Es tracta de les darrera i última festa major de la temporada ja que les dates són més properes a l'hivern que no pas a l'estiu. Sovint s'inicia la nit anterior amb l'encesa d'un foc de Camp amb coca i botifarra per tothom seguida de representacions teatrals de "escenes de la història de Gisclareny" dirigides per Eduard Martín i Vergara el qual hi ha posat molt d'entusiasme ja que és el principal autor que ha treballat i estudiat a fons la història del poble. L'endemà al matí es celebra una missa solemne a l'església del Roser amb cantades dels goigs de Santa Maria del roser i oficiada motes vegades pel bisbe de Solsona. En acabar i a la plaça del corral de l'Era es ballen sardanes i danses de Gisclareny editades per Francesc Caballè i Jordi Pi i interpretades per una cobla que sovint van acompanyades dels gegants, cap grossos i animació infantil. Hi assisteixen els habitants de Gisclareny i també de Bagà i pobles veïns.
Aquesta festa ha estat enriquida darrerament amb la representació teatral al local social amb els episodis de la història de Gisclareny escrits i dirigits per Eduard Martín i Vergara.
Història
No hi ha dubte que incialment la celebració de més rellevància era la festa de Sant Isidre, patró dels pagesos com tants altres pobles de la comarca com ara la Pobla de Lillet on la pegesis hi està molt arrelada. Era durant aquestes celebracions quan s'acompanyaven de processons laiques al carrer acompanyades de gegants i de capgrossos. Segons E. Martín (Martín, 2005) els primeres referències escrites i orals sobre els gegants de Gisclareny (Festa Major) dataria de mitjans del segle XVIII quant en les celebracions de Sant Isidre (festa major petita de Gisclareny i patró dels pagesos). Poc a poc i mesura que el veïnat del Roser va anar adquirint importància per convertir-se en le centre religiós, polític i administratiu del territori va ser quant la festa de la patrona, el primer cap de setmana d'octubre es va convertir en la festa més important. Consta que s'alternaven els actes religiosos amb altres de caire més lúdic acompanyats de músics de carrer i encara que no ho esmenti possiblement també gegants i capgrossos. Semblen que també s'empraven com a acompanyament de les processons religioses.
Bibliografia
CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F ( 1995). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí; MRTÍN VERGARA, E (2005). Una mirada a la història de Gisclareny. Www.gisclareny.cat; www.festacatalunya.com
