Festa Major

Santa Fe del Penedès

La Festa Major ha estat sempre organitzada per diferents societats de Santa Fe. Es va arribar a donar el cas de celebrar dues festes majors, a causa de divergències ideològiques entre les diferents societats, però això no ha tornat a succeir des dels anys trenta. Es té constància que l'any 1897 fou el primer en què l'Ajuntament va acordar col·laborar en l'esplendor de la festa amb l'aportació de 50 pessetes. També es conserva una acta de l'Ajuntament, del dia 5 d'octubre de 1920, en què s'acordava que el dia de la Festa Major d'aquell any, 8 d'octubre, tot el consistori aniria a ofici amb les faixes vermelles d'esquerra a dreta, amb les vares de l'autoritat i acompanyats per una orquestra, des de la Casa de la Vila fins a l'atri de l'església parroquial.
Antigament era tradició que els músics cantessin i toquessin durant l'ofici religiós, que era molt solemne. Després es feia la processó amb acompanyament de la mateixa orquestra que s'havia contractat per al ball. La relíquia de Santa Fe era portada pel capellà i al final de la cerimònia es repartien talls de coca beneïda. Una altra tradició lligada amb la Festa Major que actualment s'ha perdut és l'anomenada del "llevat de taula" (veure fitxa 49).
Durant molts anys, la Societat organitzava actes que se celebraven entre el diumenge i el dilluns. No va ser fins a la dècada dels anys 70 del segle XX quan la festa es va allargar i va durar tres dies (dissabte, diumenge i dilluns); actualment es comença ja el divendres amb el pregó.
El ball de Festa Major era i és un dels actes més celebrats. Antigament hi havia el ball de rams, en què un noi comprava un ram de varietats i el regalava a una noia amb la qual ballaria el ball. Qui no portava ram havia de deixar de ballar. Igualment, en totes les sessions del ball es sortejava una toia. El diumenge, durant el ball de nit, era tradicional fer el "vals dels socis casats": els músics executaven un vals, i els socis casats formaven una rotllana ballant amb les seves esposes o filles. Una parella es posava al mig de la rotllana; quan aquesta voltava cap a la dreta, les altres parelles voltaven cap a l'esquerra i a l'inrevés. Als darrers compassos del vals es barrejaven totes les parelles. En el ball de dilluns a la tarda es feia el "vals de socis solters", que funcionava igual que l'anterior, però es podia ballar amb qui es volgués.
També antigament era habitual que cada casa tingués un músic a dinar o a sopar, tan el diumenge com el dilluns, per tal de col·laborar en les despeses de manutenció de l'orquestra. Això es va mantenir fins als anys 70, a partir de llavors es podia triar entre tenir un músic durant un àpat o abonar 100 pessetes. Avui en dia aquest fet ja no es dóna.
A més dels balls típics de Festa Major es feia tota una sèrie d'actes festius que amb el pas dels anys han canviat; fins fa ben poc era tradicional d'organitzar una tómbola parroquial.
De mica en mica, els actes de la Festa Major van sortir al carrer; a la dècada dels anys setanta es començà a fer el castell de focs d'artifici el dissabte a la nit, i més tard s'incorporaren les cercaviles amb majorettes, castells, banda de música,.. En els darrers anys el carrer s'ha consolidat com un dels llocs protagonistes de la festa, amb la incorporació del Drac i els cap-grossos de Santa Fe.
El dia 2 d'octubre de 1946 fou acordat pel consistori que el dia de la Festa Major, que s'havia de celebrar aquell any el 8 d'octubre (el diumenge després del 6, dia de Santa Fe), es traslladaria al tercer diumenge, ja que la verema d'aquell any portava retard. A partir d'aquell any, la Festa Major es celebrà el tercer diumenge d'octubre.
A la Festa Major de l'any 1991 s'estrenaren com a ball els Diables de Santa Fe. Hi participaven 20 nois i noies del poble, essent cap de colla Jaume A. Escudé. Van participar en solitari a la concentració de diables celebrada l'any 1992 a la Granada i acompanyaven al Parellot en totes les seves actuacions. Actualment el ball està dissolt.