Festa de Sant Antoni Abat Les Masies de Roda

Osona
Plaça de l'Era Masies de Roda- Plaça Major de Roda de Ter, 08510.
De la Plaça de l'Era de les Masies de Roda fins a la Plaça Major de Roda de Ter

Coordenades:

41.97114
2.30036
442031
4646809
08116-128
Patrimoni immaterial
Manifestació festiva
Contemporani
Popular
XIX-XX
Bo
Inexistent
Fàcil
Lúdic
Pública
Jacob Casquete Rodríguez

La festa anual consagrada a Sant Antoni Abat es celebra el dia 17 de gener i la seva vigília. El dia 16 de gener per la nit es realitza un passant nocturn on participen un gran número de cavalls amb genets i 2 o 3 carruatges. Finalitzada la desfilada es realitza un sopar de germanor. Al dia següent es realitza un recorregut des de la Plaça de l'Era de les Masies de Roda fins a la Plaça Major de Roda de Ter, on té lloc la benedicció dels animals. Després el passant continua per finalitzar al carrer Bac de Roda. Al migdia es realitza una arrosada de germanor seguida del Joc del Mocador amb el cavall. Per finalitzar la diada, al vespre, es realitza una representació teatral.

Sant Antoni Abat o Antoni Abbàs (Alt Egipte, 251? - 356) fou un monjo cristià pioner de l'eremitisme. És considerat el patró dels animals de peu rodó i, per extensió, de tots els animals domèstics, així com dels traginers. La llegenda explica que era un gran amic dels animals i, quan en veia un de ferit, el guaria. Així ho va fer amb un porquet, que, per mostrar-li el seu agraïment, va decidir acompanyar-lo la resta de la seva vida; és per això que popularment se l'anomena sant Antoni del porquet i, també, sant Antoni dels ases. Arreu de Catalunya es celebren diades de benedicció dels animals sota la consagració de Sant Antoni Abat. Moltes d'aquests festes son conegudes amb el sobrenom de La Festa dels Tonis.

AA.DD. (2009): "Passant de Sant Antoni", a El Masienc: Butlletí Informatiu de les Masies de Roda, núm. 5, Ajuntament de Les Masies de Rodes, pàg. 19. AA.DD. (2009): "Festa Tonis 2010", a El Masienc: Butlletí Informatiu de les Masies de Roda, núm. 8, Ajuntament de Les Masies de Rodes, pàg. 17.