Festa de Sant Antoni

Tona

Fins ben entrat el segle XX, Sant Antoni Abad era una de les principals festes de Tona, un poble de camí ral on vivien molts traginers, carreters i pagesos (PADRÓS, PUIGFERRAT, 2011).

Segons els redactors de la fitxa de la Festa del Tonis, de l’Inventari del patrimoni etnològic de Catalunya (IPEC), de l’any 1998, la festa de Sant Antoni de Tona s'inicia el dia de la festivitat del sant a les nou del matí, amb la celebració l'ofici religiós en el seu honor. La resta d'actes tenen lloc el diumenge següent a Sant Antoni. Aquest dia la festa comença al matí amb un esmorzar popular a la plaça de l'església, i seguidament la concentració dels animals i carruatges. A les dotze del migdia es fa la benedicció i els tres tombs cercavila pels carrers del poble. A la tarda es feia el ball, l'entrega de plaques i trofeus als animals i carruatges més ben guarnits i el tradicional sorteig d'un porc, pollastres i conills (IPEC).

La festa de Sant Antoni de Tona s'ha celebrat ininterrompudament excepte els anys 1970 i 1971 (en què es va fer però no hi anà ningú). Durant la primera meitat de segle, la festa consistia en un ofici religiós, la benedicció d'animals ben engalanats a la plaça, carreres de cavalls i la rifa d'un porc, dos pollastres i un xai. El premi de les carreres en un inici eren pollastres, més endavant foren cèntims. Aquest acte deixà de fer-se per la seva perillositat. A la benedicció cada casa hi portava un animal. També es feia ball, anomenat ball de Tonis. Els Tonis eren els organitzadors de la festa. Encara s'usa a Tona la dita: "es farà un ball de Tonis" quan es vol dir que alguna situació acabarà en un ball de bastons, per les baralles que sovint hi havia al ball. En les èpoques de més afluència havien arribat a concentrar-se uns 200 animals (IPEC).