Festa de Reis

Tona

El costum de la cavalcada a Tona no va més enllà dels anys 30 del segle XX. És més antiga la tradició de la crema d’atxes (PADRÓS, PUIGFERRAT, 2011).

L’any 1951, el tonenc Josep Cruells va enviar una carta al folklorista Joan Amades per  informar-lo dels costums locals. Un document escrit que retrata molt bé aquesta tradició  en  l'època anterior a la cavalcada: "El dia 5 de gener, vigília dels Sants Reis, la maina-da de Tona, un cop han sentit el toc d'oració, es posen davant  les  portes de llurs cases per fer els Reis;  és  de notar que fins ara aquest costum guarda en nostre poble tot el seu  tipisme  primitiu, doncs  encara s'utilitzen com a lluminàries les típiques atxes de  barballó  (espígol), que en el fort del seu cremar  donen als carrers un  dantesc  aspecte, a la vegada que el  deixen perfumat  per  unes  hores amb la bona flaire d'aquesta herba; aquestes atxes consisteixen en una canya  d'una llargària quasi sempre exagerada per l'edat de l'infant que ha  d'aguantar-la,  la  qual es va vestint amb manadets de barballó que se subjecten amb un cordill; un cop ja enceses, han  d'abrandar-se perquè no s'apaguin, cosa que generalment solen fer quasi sempre la gent gran, el pare, la mare, o bé un germà o germana, mentre que el  menut, aguantant  per un cap d'una  manera força hipotètica i seguint amb el seu petit cos el moviment del brandeix, crida més  aviat que  no  canta, amb tota  la força dels seus tendres  pulmons:  (Els  Reis, els  Reis,  els  Reis  de  l'Orient  / porten  coses  per  a la  pobra gent.) Aquesta demanda  té  la seva  resposta,  que es donen ells mateixos a continuació, ja que sense  parar  segueixen  cridant:  (Si, fillet, / coca blanca / i torronet. / Els Reis, els Reis, etc.) així segueixen cridant, fins que s'ha consumit tot el barballó que contenia la canya. D'uns anys en aquesta part, després de cremades les atxes perquè el foc no pugui espantar els cavalls, sol fer-se visible pels carrers  del poble  una  cavalcada precedida pels sants Reis de l'Orient". (LLEOPART, 2018)

Segons Amadeu Lleopart aquesta tradició tonenca, pot tenir la funció de guiar fins al poble, per mitjà de l'olor i la llum, els tres personatges màgics que arriben la nit del 5 de gener, encara que originàriament fossin invisibles, ha anat canviant i ha perdut alguns elements ben genuïns. Especialment dos: el fet d'encendre  les atxes davant la porta de casa (el creixement  de Tona i l'itinerari de la cavalcada comporten que avui tothom s’aplegui als carrers cèntrics) i la cantarella que acompanyava el moviment de fer anar amunt i avall la  torxa (mantinguda, actualment, només per  algunes famílies). És possible, que la crema del  barballó hagués  estat  relacionada  amb  algun ritus col·lectiu de purificació i protecció del  poble i alhora de la llar; per això es feia davant de casa. Segons el mateix autor, és probable que les atxes, formessin part de celebracions o rituals antics del temps del solstici d'hivern, i van ser aprofitades per a l’activitat de rebre els Reis Mags. Això succeïa abans que hi hagués cavalcades (LLEOPART, 2018).