L'any 1994 el grup dels Diables de Caldes ideen una festa amb un cert caire mitològic, on el foc i l'aigua es poguessin barrejar acompanyats d'una música en directe. Aquesta festa es du a terme a mitjans de juliol a la Plaça de la Font del Lleó, on la gent pot dansar i saltar sota la pirotècnica dels diables. La música és de Ramon Solé, qui després de varis arranjaments combinant sons celtes, de rock elèctric, simfònics i mediterranis va acabar, l'any 1999 per deixar enllestida la totalitat de la música que acompanyaria aquesta festa convertida en llegenda, a excepció de la dansa de la bèstia que seria creada l'any 2000. Aquesta música acompanya nou danses que són amb les que es representa la llegenda ballada. Així, juntament amb la “dansa de la bèstia” tenim les altres músiques que formen part de la representació: “El salt de les bruixes”, “la Primera Tempesta”, “La invocació”, “el bram de la Quimera”, “la segona tempesta”, “el ceptre de foc”, “la tercera tempesta”, i finalment “l'orgia d'aigua i foc”.
