Femer de la Roca
Calonge de Segarra

    Anoia
    Femer de la Roca. La Roca. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra
    Emplaçament
    S'hi accedeix per la pista de Dusfort a Calonge. A uns 700 metres del cementiri de Calonge.
    577

    Coordenades:

    41.75649
    1.48389
    373960
    4623851
    Número de fitxa
    08036 - 5
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    001002900CG72C0001DM
    Autoria de la fitxa
    Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP

    Es tracta d'una edificació de planta rectangular. És de grans dimensions ja que fa més de 20 metres de llargada. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. Té dues plantes, essent la planta baixa la més singular degut a la gran volta de canó que ocupa tota la llargada de l'edifici. Aquesta volta de canó està revestida amb rajola. La façana d'ingrés esta orientada a l'est, i presenta una entrada rectangular a la planta baixa. A sobre hi té una obertura amb brancals i llinda de maó. A la part superior de la façana hi ha una finestra amb brancals de maons i llinda de pedra, on hi ha la data de 1922 i les inicials de J P inscrites. A la resta de façanes hi trobem finestres amb brancals i llinda de pedra. Es troba situada en el sud del conjunt arquitectònic del Mas de la Roca, i esta envoltada de camps de conreu.

    Actualment serveix de magatzem.

    El femer és una construcció típica de la Segarra o de comarques cerealistes, hem de tenir present però, que una part de l'Anoia administrativa és més aviat segarrenca i per tant, per aquesta zona, podem ser comuns els femer. Normalment els femers eren construïts a prop de la masia i era una construcció més de totes les que envoltaven la casa principal. En el cas del femer de la Roca, es va construir als anys 20 del segle XX ( 1922), en un moment on hi ha un canvi en l'activitat econòmica, i es produeix un creixement de l'activitat cerealística.

    MARTÍNEZ, M. (2010). Arquitectura rural. Un patrimoni cultural oblidat. (l'exemple de la Conca de Barberà)Valls: Edicions Cossetània.