FÀBRICA SANGLAS

Avià

A finals del segle XIX, el propietari de la masia Obiols va vendre part dels terrenys de la seva finca propers al riu, al fabricant tèxtil de Casserres Miquel Roca i Noguera. El 1892, aquest empresari juntament amb Esteve Monegal varen demanar permís per utilitzar les aigües del Llobregat, aconseguint 3.500 l/seg per a la nova fàbrica de La Plana i 1.500 per reforçar el salt de L'Ametlla de Casserres (el Monegal). Va instal·lar una turbina Francis per filats de cotó. Miquel Roca va arrendar la fàbrica als successors de Josep Gabarró que filaven cotó amb 3.000 fusos, deixant de funcionar al 1905. En morir va deixar la fàbrica a les seves filles que varen arrendar les naus a la societat Josep Sanglas i germans, de Manlleu l'any 1910. Aquests es dedicaren a la filatura de cotó, amb un salt d'aigua de 14m i 1.000 CV de potència, amb un llarg canal de 2 km que té l'origen a prop de cal Rosal. Una turbina movia les màquines i una dinamo generava electricitat per fer la llum de la fàbrica i de la colònia. En aquest temps la instal·lació fabril tenia 24 contínues amb 10.500 fusos. Els germans Sanglas van construir bona part dels habitatges de la colònia. L'any 1930 va deixar de produir teixits però es va continuar utilitzant el salt per generar electricitat. Al llarg de la història de la fàbrica hi exerciren de directors els senyors Creus (1900-1913), Àngel Duran i Franquet (1913-1941), Gaspar Daura i Dolmez (1941-1944), Josep Armengou i Vila (1944-1950) i, finalment, el senyor Sentellas (1950-1962). A començament de la dècada dels seixanta s'imposava una modernització de la maquinària i estructures motrius que havien quedat obsoletes, i la direcció de la fàbrica es confia a Josep M. Sanglas i Casanovas. En iniciar-se l'aplicació d'un nou sistema de contínues, l'any 1963, els amos (que eren una societat) decidiren parar la reforma i tancar la fàbrica. Des del moment del tancament a l'actualitat s'han portat a terme diferents intents d'explotació: bigues i elements de ciment armat, fàbrica de guitarres, locals per tallers i emmagatzematge. L'any 1973, la fàbrica, una part del nucli de població i el salt d'aigua van ser adquirits per l'industrial manresà Josep Font i Rubió. El 1985, Martí Font i Plana, fill d'antics botiguers de la colònia (Josep Font i Carme Plana) juntament amb els seus fills, Josep i Xavier, decidiren retornar a la tradició tèxtil i instal·len una moderna filatura: Planafil SA. El salt d'aigua es va modernitzar i encara fa energia per a la xarxa general. Desgraciadament un incendi l'any 1999, va obligar a tancar l'empresa i actualment les instal·lacions resten abandonades a excepció de l'explotació del salt. Actualment, al costat de la vella fàbrica i a la colònia hi ha un polígon industrial impulsat per l'Ajuntament d'Avià en el que hi conviuen diferents empreses. Entre 1900 i 1916 va funcionar una altra fàbrica arrendada pel Sr. Roca a Luis Riera Malet amb 1.200 fusos.